Fins Setembre!!!

17 de juny de 2007

Bé, sou pocs els que llegiu les tonteries que escric...però a tots eixos pocs, ens veiem en setembre!!(o potser abans, si es que m'agobie i comence a nadar en direcció Alacant...jeje).

Passeu bon estiu!!

P.D: açò de despedir-se cansa eh? De València perquè me'n vaig a Castalla, de Castalla perquè me'n vaig a Tabarca..buffff....es lo que té ser un cul de mal asiento (això em deia la iaia..).

Ahora si llega el final...












15 de junio de 2007
Bueno, ahora sí. Ya llegó el último día. Que ya se que no es el último, que el año que viene vendré (al menos una vez por semana), que estaremos casi como siempre, que en Fallas siempre se puede hacer una visita...pero hoy es el último día.
La resaca de la fiesta de ayer no me deja escribir mucho más, sólo que en los mejores recuerdos que me quedan de esta etapa que se acaba estáis vosotras.

L' Absència

14 de juny de 2007

Diuen que el éssers humans ens definim per l’absència, i no per la presència.

Si busquem al diccionari la paraula “absència” podem trobar:

1- Absència: Mancança, privació

Si busquem “privació” al diccionari trobem:

1- Privació: Mancança o absència d’allò que hom posseïa o que necessita o desitja d’acord amb la pròpia natura.

És per això que ens adonem que estimem algú quan ja l’hem perdut, i és per això també que trobem a faltar estar en casa quan ja no estem allí. I per aquesta raó, també es diu allò de que la millor venjança és la ignorancia.

Tabarca...

13 de juny de 2007

Aquest dilluns que ve me’n vaig a Tabarca a treballar. No és que siga una feina massa bona, tampoc és que em paguen massa…Només volia ixir de casa, o millor dit: no entrar.

Volia tenir més temps per fer-me a la idea de que he de tornar a casa, perquè em fa por tenir que tornar a la vida d’abans, i sentir que he fet un pas enrrere.

Però també volia tenir un poc més de temps per fer-me a la idea d’anar-me'n, pensava tenir un marge d’espai per donar-me temps a aterrar en casa i despegar cap a Tabarca.
Però no el tinc, no me l’han donat, i aquest dissabte deixaré la vida de tres anys en Castalla, (en forma de caixes) i el diumenge partiré cap a Tabarca. I en setembre, quan torne, és quan hauré d’obrir les caixes, i quan hauré de fer-me a la idea d’anar aterrant per fí a casa.

El temps no sempre s’ajusta a les nostres necessitats, i aleshores hem de prendre desicions, que no sempre seran bones o roïnes, però que s’han de prendre.
Diuen que és millor arrepentir-se del que s'ha fet, que de no haver-ho fet mai.
Però això no significa que no es tinga por...

Por la ciudad camino...

10 de juny de 2007

Hi ha una cançó de Sabina que diu alguna cosa així: "Como quien viaja a lomos de una yegua sombría, por la ciudad camino...No preguntéis a donde. Busco acaso un encuentro, que me ilumine el día. Y no hallo más que puertas, que niegan lo que esconden."

Sabina té paraules per a tot...

El curs s'acaba...

8 de juny de 2007

Inevitablement el curs s'acaba...Però aquest curs que s'acaba no és com la resta, perquè enrrere queden tres anys, una ciutat, unes amistats (que seguirem en contacte, clar, però ja no és el mateix), una habitació, amb unes parets decorades (per tapar la blancor tan lletja dels pisos d'estudiants), en la que s'han viscut molt moments...
Aquest matí, abans de tancar la porta per penúltima vegada feia impressió veure l'habitació buida, i parlar i sentir l'eco, i vore com la pols ix per racons que no sabies que existien.
Ahir vam estar al café teatre, i no parava de pensar en quant de temps no tornaria a estar allí. No coneixia ningú (com sol passar a les ciutats), però no deixava de mirar a tota la gent, pensant en que no tornaria a veure ningú en molt de temps.Les risses d'ahir al teatre no eren com han sigut tots els dimarts al café matisse, les d'ahir eren tristes, i resulta curiós, riure mentre s'està trist.
Hui tornant en el cotxe mirava més que mai el paissatge, com si no el tingués avorridet!Però intentava recordar el lloc que ocupava cada arbre, cada caseta, i fins i tot intentava recordar cada senyal, pensant que qualsevol dia oblidaré el camí d'anar a València...
És inevitable arribar a aquest punt i pensar que hagués pogut aprofitar més el temps, i me'n recorde de tots els dies que vaig dir que no sortia perquè estava cansada, o perquè tenia exàmens, etc.
I és aleshores quan recorde allò del "carpe diem", i pense que hauria d'haver aprofitat més els moments d'estar amb la gent, de vore la ciutat, perquè qui ho diria...però ja la trobe a faltar.

Cuando...

Cuando te hayas visto todas las películas que tienes en casa...
Cuando hayas escuchado toda la música que tienes en el ordenador...
Cuando te hayas ordendo la habitación tres veces...
Cuando hayas vaciado la nevera de arriba a abajo...

Y sobre todo, cuando hayas hecho todo eso en un día solamente...

Es que tienes demasiado tiempo libre...

Els canvis...

6 de juny de 2007

Qui va dir que els canvis són bons? Els éssers humans som l'espècie que millor s'acostuma als canvis, però això no vol dir que no ens coste canviar, o que no ens resulte extrany. En qualsevol cas, els canvis venen, i podem deixar-los vindre, o resistir-nos a ells. I si no ho tenim clar, ens parem a pensar, i quan hem decidit resistir-nos és massa tard, perquè ja ens hem acostumat.

És una forma rara de començar a escriu-re a un blog, però com que ja ens coneixem, fora presentacions i floritures varies.

En fí...