Reflexions abans de marxar...

27 d'Agost de 2007

Aquest estiu ha sigut especial, com un parentesi entre el món i jo, o entre la terra i jo, tenint en compte que em separaven uns quants kilòmetres d'aigua...
Ara que només em queda una setmana d'estar ací, puc (o dec) fer-me a la idea de que estic a punt de despegar, altra vegada. I abans de contar experiències viscudes, o mostrar fotos de les postes de sol tan impressionants que he pogut disfrutar, he d'explicar l'extranya sensació que em causa tornar a casa, al poble.
Com he dit, ara toca tornar a casa (per fí, o altra vegada), a eixa casa que encara no he xafat, que encara no he estrenat: la casa de l'auela.
Ara toca desfer la maleta, i les caixes, que encara estaran esperant a l'habitació.
Ara toca ser quatre altra vegada. No un, més un, més un i més un, sino quatre.
Ara toca dinar a la una i sopar a les nou.
Ara toca dormir a les onze.
Ara toca fred.
Ara toca aire, i nas gelat.
Ara toca xemeneia.
Ara toquen espardenyes i batín.
Ara toca roba neta i planxada damunt del llit.
Ara toca camisola blanca per dins dels pantalons.
Ara toquen dos parells de calcetins, o millor peücs.
Ara toca got de llet calenta en cola-cao, o en mèl.
Ara toca ser xicoteta altra vegada.
Ara toca silenci.

1 comentario:

oroD dijo...

Mai silenci.

La camisola, negra o grisa, i per fora...