Coses i gent de poble...

26 de Setembre de 2007

Quan has estas un temps fora del poble, i després tornes, veus que la gent del poble fa coses rares...

Primer, s'extranyen de que hages tornat, sobretot les iaies. Com si es que anar-se'n implicara no tornar. No sé...Ma casa està ací, per què no hauria de tornar?

Després, la gent més jove, et mira. Potser si portares més temps al poble, o al menys estigueres ací a menut, passarien de tu. Però com fa temps que no estàs ací, et miren, com dient: què fa esta ací?

Altra gent que fa coses rares és la gent de la quinta o més o menys de la teua edat, en la qui potser has tingut alguna mala experiència, no massa traumàtica tampoc, però en fins...Ja m'enteneu. Potser compartir pupitre en classe, taula en l'institut i treure bones notes són factors que no tot el món suporta!
I aleshores, després de 5 anys de no veure eixa gent, et creues un dia, per sorpresa, en la papereria...I tu, que sents fins i tot alegria per creuar-te en eixa gent, que oblides tot el passat i saludes en un amigable i formidable "hola!", no rebs contestació. Només una mirada de dalt a baix, i aleshores sents que estan pensant de tu: "eixa camiseta ja la portaves en l'institut".

A continuació, estan els tios que diuen que no t'han vist mai per Castalla. Ixes un dissabte, i sempre està el tio que s'acosta: "Hola guapa, de donde eres? " i tu, que sas que és fill de Maria la cantaora, que el seu germà és el cunyat de l'amic del meu germà, i que va tenir una novia durant 5 anys y 3 mesos, te'l mires de dalt a baix, i li contestes: "D'ací, de tota la vida". I aleshores et contesta: "Ah, pos no t'havia vist mai". I, amb un somriure d'orella a orella i alçant els muscles, vas donant uns pasos enrrere, mentre penses..."Òbviament..."

Les dependentes del super són també tema de discussió. Et pregunten pels estudis, que si has acabat, o si et queda molt, que què faràs ara...Però la pregunta que a mi més m'agrada és: "I València que, es molt gran, no?" En eixos moments tendries ganes de que ixquera de la xicoteta parcela de mig metro en la que està ficada, per donar-li una abraçada i dir-li: "Pobreta..."

Bé, en realitat són les coses que té el poble. Així i tot, és el meu poble, i encara que no em ficaria mai en una lluita amb ningú que intentara ofendre'l, no s'està mal.
I tota esta gent, en realitat no donen ganes d'anar-se'n, sino tot el contrari, perquè quan et creues en algú que compleix alguna de les característiques anteriors, t'alegres d'haver tornat, però sobretot d'haver-te'n anat abans, perquè sino, ara series com ells.

7 comentarios:

Gema dijo...

No hace falta que te vayas todo el verano para que te pasen casos de esos. Yo sólo estaba fuera durante el día y los fines de semana cuando salía comprar siempre me encontraba con la típica abuela de "ay xiqueta com has creixcut" ó la de "en el temps que fa que no et veig...estas vivint fora??" i la pregunta del milló "i tindrás novio ja, no?" jejejeje

Sole dijo...

Jajaj!! sisi...i el millor de tot es quan fan totes eixes preguntes, pero a ta mare, i anant tu en ella! Jo en eixos moments, vaig fent-me xicoteta, xicoteta, fins que sóc com la sola de la sabata, i des d'allí, i com si hagués aspirat heli cride: "eeeeeh!! que estic aciiiií!!!!"

Jorge dijo...

A mi lo que me revienta es que me digan:"Bueno, habrás terminado la carrera ya, no?" Pues no señora no la he terminado, si la huebiera terinado no estaria aki hablando contigo. O las tipicas bromas de "me haras la casa cuando termines". Estoy deseando acabar, no sabeis la de casas que tengo por hacer. Bueno, gente así hay en todos los pueblos, no?

Pasqui dijo...

La pijor de totes és quan vas amb el teu nebot i de sobte et pregunten; "Xico! No sabia que tingueses un xiquet?" (Aquesta també li ha passat a alguna amb la seua germana :-P) i llavors penses "Terra tràgam", no millor, "Terra tràga-te-la a ella!!"

Agostí Tiralí dijo...

Em sap mal dir-ho, però tots nosaltres tenim encara que siga mínimament eixos tics de maruja de poble.

El que em fa gràcia és que a lo millor fas alguna cosa el dissabte per la nit, i el diumenge quan t´alces a mig dia ja ve la iaia preguntant-te què collons has fet... Coses de poble

Mauro dijo...

Este post es digne de fer-ho en plan 'monóleg', i la conclussió, perfecta.

Segur que qualsevol que ho llegisca, traurà una xicoteta sonrisa perque també li haurà passat algun dels punts comentats xD

NaNDo dijo...

A mí m'ha passat, com a Gema, de que estàs una temporada que no ixes pel poble, que em vaig creuar amb unes excompanyes de classe, les salude, i segons després senc com van dient "quant de temps feia que no veía a Nando", ... i sents com comencen a especular el que has estat fent eixe temps.

A mi el que em fa gracia es eixa gent que te la creues tots els die i ni et miren que quan te0ls trobes fora del poble et saluden efusivament... "sóc la mateixa persona a la qual ni mires en el nostre poble!!"