(No) trobar a faltar...

25 de Setembre de 2007



Com ja vaig comentar en un post anterior...Els éssers humans ens definim per l'absència, i no per la presència. I això em porta a pensar, inevitablement, a allò de "trobar a faltar": una persona, un poble, una ciutat, una vida anterior, una vida que no s'ha tingut mai, etc.

Hui, en la uni, he trobat gent que feia temps que no veia. Gent que va formar part de la meua vida durant uns dies, uns mesos...Però que van deixar d'estar ahí a partir del segon dia que no ens veiem.

Amb això, he pogut descobrir (igual no és ninguna novetat, però jo ho he descobert hui), que l'absència es defineix sempre pel grau d'intensitat en que trobes a faltar aquesta absència. De manera que si no es troba a faltar, l'absència no es fa present.

Inevitablement, no trobe a faltar molta gent o moltes circumstàncies en la meua vida i això no vol dir que si ens tornem a trobar no m'alegraré i que no ho passarem bé. Però simplement serà això: l'instant.
Després, direm que quedarem, que farem un sopar (como en los viejos tiempos), que ens vorem a menut...I novament al tercer dia a tots se'ns oblidarà.

De manera que, el no trobar a faltar moltes coses no significa que no pensem en com de bé estàvem, i com ens reiem quan reiem junts. Ho pensem, pero simplement...és que no ho trobem a faltar.

4 comentarios:

NaNDo dijo...

Sol passar també que no ens recordem de moltes coses fins que les perdem, i quan le sperdem "les necesitem" més que mai.

Igual que de xicotets, que teniem joguets que no tocavem mai, i quan les nostres mares li'ls volien donar a altres xiquets, de sobte només desitjavem eixe joguet, encara que en aquest cas pot ser es tracte més d'egoisme.

Agostí Tiralí dijo...

I a mi em trobes a faltar o sols t´alegra vorem de volta en quant i bo? XD

Res dir-te que tens raó...sols trobes a faltar a aquelles persones que malgrat que no les veges quasi mai, no acaben d´abandonar la teua vida

Pasqui dijo...

Jo crec que el no tirar massa a faltar no té perquè ser dolent, potser és senyal de que tens el cap ocupat amb altres coses o que no tens temps de tirar de menys.

Trobar a faltar és senyal de melangia (és diu així?), i quan es fa patent molt sovint, de vellea! Un és fa vell quan deixa de viure el moment i viu de records.

No t´estaràs fent vella, veritat? :-P

Sole dijo...

No, crec que las patas de gallo encara aguanten un temps sense ixir..jajaj!