Els dimecres..

Dimecres 31 d'Octubre de 2007

Jo tenia una amiga que durant una temporada de la seua vida, i per circumstàncies que no venen al cas, li va agarrar fobia als dimecres.

Hui, eixa amiga ha pujat al bus, per anar, com cada dia a la universitat. En realitat no sabia ni quin dia era, i encara que ho hagués sabut, poc importava, perquè ja feia temps que els dimecres no causaven en ella la sensació de terror que abans causaven.

Però, al pujar al bus, com ja he dit, una olor extranya l'ha envaït, i de sobte ha despertat (perquè, segurament, encara anava mig dormint). Ha passat el viatge pensant en eixa olor que li resultava tant desagradable, i que no sabia ben bé què li evocava, però estava segura d'haver sentit eixa olor abans.

Quan ha baixat del bus, una palidesa i una tremolor de cos l'ha superat, i aleshores s'ha adonat: HUI ÉS DIMECRES. I una terrible angúnia l'ha fet quasi vomitar allí a les rodes del bus. Per sort, ha pogut aguantar.

Més endavant, i camí de classe, unes xiques més joves que ella anaven parlant. Tenien una converssació trivial, poc importava el que anaven dient. Però per a la meua amiga si era important el contingut d'eixa conversació, perquè ella ja l'havia tingut abans. I aleshores ha arribat a la conclusió que deuria haver arribat abans d'eixir de casa: HUI SERÀ UN MAL DIA.

Però ja era massa tard, el bus ja se n'havia anat, i no podia tornar a casa a ficar-se al llit i a esperar que el dimecres passara. Així és que no li ha quedat més remei que deixar passar el dia, i per no ser massa pessimista ha pensat: només té 24 hores, com la resta dels dies.

Malgrat el seu fictici optimisme, hui és dimecres, i l'ombra d'aquest dia l'ha perseguit. I llavors s'ha tirat el café damunt mentre esmortzava, ha perdut uns apunts que necessitava, en la cua per demanar el dinar l'han estibat, ha arribat tard a les classes de la vesprada i ha perdut el bus per tornar a casa, la qual cosa ha suposat esperar una hora més al següent.

Definitivament, els dimecres no són el seu dia. Però en fi, demà serà dijous...Esperem que demà li vaja millor.


No hay comentarios: