La gent no evoluciona..

15 d'Octubre de 2007

El bus de la uni, és un bon lloc per descobrir que tot segueix com sempre. Hui, després de tres anys sense agafar-lo, havia sorgit en mi un sentiment de melàngia. Un voler tornar a començar, una xicoteta il.lusió per vore cares noves, per saber quina gent nova va a la uni...

Però, ilusa de mi, he descobert, en primer lloc, que la mitat dels que baixen a la universitat són els mateixos que baixaven fa cinc anys, quan jo baixava. Després, que les cares noves que han començat la seua vida estudiantil, no són més que copies en miniatura de l'altra mitat, la vellea de la universitat.

Home, tampoc és que esperara girnaldes penjades en la parada, ni que ferem una conga allí tots esperant el bus..."La conga, de jalisco, ahí viene, ahí viene..." Però no sé, si vore la gent evolucionada.

Tampoc és que jo siga massa sociable, tot hi ha que dir-ho, sobretot en la gent de Castalla. Però crec que tres anys fora també m'han obert un poc les idees. Tenir la necessitat d'obrir-te a la gent quan estàs fora de casa fa que, quan arribes al poble mires a la gent d'altra manera. Penses que perquè tu has tingut una experiència nova, que has conegut gent diferent...la resta també ho ha fet. I resulta que ha sigut tot el contari. Que no només no han conegut gent nova, sino que el cercle en el que estaven s'ha fet més xicotet, i els resulta impossibe ixir d'allí.

Aleshores, vas en el bus, i tres anys després, t'adones que la gent conta les mateixes històries que abans. Parlen en la mateixa gent, i en ningú més. Aquella persona en la que no et vas dur massa bé, per qüestions realment absurdes, seguix fent-te la mateixa mala cara.

Sería massa orgull per la meua part dir que per a aquella gent jo era massa. També sería ofensiu per a mi, dir que era massa poc...Simplement, les expectatives buscades no coincidien, i cadascú va tenir que seguir el seu camí.

Esperava que almenys compengueren eixa qüestió que pareix tan simple: quan dues persones no busquen el mateix...no hi ha res fer. No s'encontraran. Però pareix que hi ha gent que no evoluciona.

No és a mi a qui em toca dir que és realment trist, sino a ells. Jo els propose: aillar-se de la gent en la que van. Vore's en la necessitat de tenir que parlar en persones a les que no coneixen.

Només per a que puguen descobrir les persones i les experiències que estan perdent-se, i que estan al seu voltant, ni més llarg ni més prop.

No hay comentarios: