Ell..

7 de Novembre de 2007

A Ell, de vegades, li agradava tornar enrrere. Per això, quasi cada dia, anava a l'entrada d'aquell edifici que li pareixia tan lleig. Seia en la porta, (en el xicotet escaló del costat de la porta), i durant 10 eterns minuts, observava la gent dins d'aquella rutina que un dia també fou la seua.

Hi havia gent que entrava, gent que sortia, uns parlaven, altres discutien, i també estaven els que planificaven alguna cosa. Però ningú no s'adonava d'aquella personeta, allí sentada, que formava part de la seua rutina. Perquè durant 10 minuts, tots els dies, Ell estava allí.

De vegades, Ell trobava a faltar el formar part d'algun d'eixos grups de gent, que planificaven, entrant i ixint d'aquell edifici gris, ple d'escales, de vidres i de pilars a la vista. D'altres, se sentia aliviat d'estar fora (per fí!), i poder simplement observar des de la perspectiva que li donava aquell escalonet.

En un extrem o en l'altre, aquells 10 minuts havien passat a ser imprescindibles en el seus matins de fer i no fer res. I és per això que, potser hui, durant els seus 10 minuts de pas per una vida que no és la seua, Ell ha viatjat en el temps, i quan s'ha vist a si mateix, entrant i sortint, fent coses que no són les seues coses...S'ha alçat de l'escaló, i sense girar-se per mirar l'entrada a aquell edifici sense porta, se n'ha anat, a fer coses millors que estar allí sentat.

No hay comentarios: