Santa Cecília 07!

25 de novembre de 2007

Este dissabte hem celebrat Santa Cecília, la patrona dels músics. Quasi totes les bandes fan festa quan arriben aquestes dates: recullen als nous educandos, van a misa, donen un concert, fan sopar/dinar...En definitiva aprofitem al màxim el cap de setmana, i el carreguem de música i festa.

Tot l'any portem esperant Santa Cecília, i que apressa passa després! El divendres, els nervis comencen a aflorar. No només en els xiquets nous que entren, sino en tots el membres de la banda. Qui no té un solo, sap que sa mare ha anat a veure'l tocar, i el que no, es posa nerviós perquè sap que té un passatge en Praise Jerusalem complicat i li preocupa que ixca bé.
Les llums, la gent, els aplaudiments...Fan que el concert de Santa Cecília siga un dels més saborejats, sobretot pels músics.

Al dia següent, els educandos estan en casa, vestint-se, arreglant-se la corbata, pentinant-se per a la foto...Quan de sobte, comencen a escoltar ja la música per la punta del carrer. Aleshores venen les presses, dins de casa tots corrents. La mare que agafa el bolso, el pare que agafa la càmera de fotos, el fill que agafa l'instrument. Mira que si oblida l'instument!

Des del final de la banda, els flautins ens ixim de la formació i muntem a la vorera. Volem veure i viure també la emoció de la familia!Volem vore la foto, les besades i encaixades de mans. Volem vore a l'avia del xiquet plorant, i la germaneta desconcertada de vore tanta gent allí a la porta de sa casa.

La misa ve després. Jo personalment no sóc d'anar a misa, perquè a mi la religió no es que em convença massa. Però la d'este dia em resulta especial. No perquè estiga pendent del sermó, tampoc pequè prenga la comunió, o perquè sàpia quan dir "te damos gracias señor" en el lloc (es que de xicoteta sempre ho deia quan no tocava). Em resulta especial perquè estem tots allí, la corda de flautes sempre seiem davant, i al girar-te veus mitja esglesia vestida de blau, i els instruments brillants...És especial també perquè els 45 minuts que dura estàs desitjant que passen, per anar a casa a canviar-te i preparar-te per al sopar, que es el millor de tot.

Els Marrocs d'Onil s'han convertit ja en tota una tradició del sopar de Santa Cecília. Sopar eixe dia fora d'allí resultaria extrany. I del transcurs del sopar, que puc dir...Res que no se sapia: lambrusco, i...lambrusco. Després venen les bromes: els tradicionals diplomes otorgats a aquells que aquest any fan fet alguna cosa per a mereixe-ho. A mi enguany me n'ha tocat un, per insistir en que la banda ha de venir a arreplegar-me a Castalla. Encara no ho he aconseguit, però seguiré fent campanya...I després dels diplomes la festa continua, fins ben tard.

En fins, açò és un xicotet resum d'aquest cap de setmana, però com he dit, la festa de Santa Cecília és una festa que s'espera tot l'any. I a partir de huí, esperem que arribe ja la del 2008.


No hay comentarios: