El Nadal..

5 de desembre de 2007

És inevitable: el Nadal tots els anys arriba, i no voldria en aquest post trencar massa il.lusions, sobretot a aquelles persones que fan d'aquesta, una època feliç i bonica.

Fa temps solia somiar que, per fer menys desagradable aquest dia, "tenia" un amic amb qui sentir pietat de mi mateixa el dia 24 de desembre. Ens reuniem abans de rodar el fatxos en Onil, i ens feiem un cola-cao ben calentet, mentre ofegamen les penes de tot l'any, ens donavem cd's de música d'una època en que l'estima era més gran que una simple amistat, o simplement intentavem allargar l'hora en que tocava tornar a casa i sopar en familia.

Hi ha coses que no són reals, i no podem fer que existeixen només pel fet d'estar en Nadal. Jo no em sent més solidaria, ni tampoc millor persona. No tinc propòsits d'any nou, entre altres raons, perquè no crec que els complira. No crec que la il.lusió de celebrar aquestes festes ens faça oblidar el que som, i el que tenim. Perquè arribat el dia 8 de gener, la rutina s'establirà novament a les nostres vides, i seguirem tenint les mateixes relacions familiars (encara que pensavem que el Nadal les arreglaria), i les mateixes relacions d'amistat gelades (encara que intentarem un nou acostament amb un trist missatge de mòvil desitjant un bon any nou). Seguirem tenint "mal de amores", enfermetats, problemes econòmics, el canvi climàtic seguirà el seu curs, el desgel dels pols, i un munt d'etcèteres.

Però bé, al final sempre ens posem un antifaç per fingir ser feliços, per mostrar il.lusió, perquè és una època en la s'ha de ser feliç. S'ha de ser-ho a pesar de tot i de tots.

Per això molts, fem com que ho passem bé, i bevem entre la gent una ginebra amb sabor a traició, perquè pensem que eixa és la millor manera de passar inadvertits. Però arriba un punt en que la barra és massa solitaria fins i tot estant rodejats d'amics, en els que rius i brindes pel nou any. Però massa bé sabem tots que serà igual que l'anterior.

I a la fí, ben bé saps que els dies importants, tindràs absències considerables, ja que mentre tots brinden en el dia de la Nit Bona, jo estaré segurament en altre món. Potser contant el temps que falta per al pròxim encontre en el que sentir pietat de mi mateixa...però en bona companyia.


1 comentario:

Agosti dijo...

Salutacions desde Londreees... ja et posar'e algo mes q se m'acaba el temps... i es contare...jajaja visca onil...i el nadal !