Reflexions nadalenques..

24 de desembre de 2007

Molts són els sentiments que fa sentir el Nadal en la gent, i jo, igual que la resta, no sabria bé com definir-los.

Són les 18,50. Falten només 10 minuts per a que l'estel de damunt del castell s'encenga, la qual cosa ens fa arribar a la conclusió de que el Nadal ja és ací, irremediablement. I si mentre escric aquest post es fan les 7, no m'alcaré per veure com s'encén.

La taula ja està parada, la carn ja està al forn, el foc ja està encés. Només falta l'estel, que per a mi marca l'inici de les 48 hores més llargues de l'any.

Hui, com l'any passat, el meu mòvil ha sonat. Algú del passat insistia en que ens vegerem. No sé que és el que m'impulsa sempre a acceptar la invitació, perquè una vegada estic ací a casa, novament, sent que aquest encontre em fa tornar al passat, a un passat en que tal dia com hui la soledat, la frustració, la ira i l'angúnia eren sentiments molt forts.

He trobat a faltar aquest cola-cao, que de vegades somie que ens fem en un dia com hui: "tu i jo". Amb "tu" si que m'agrada viatjar al passat, a aquell que tenim en comú o que fem que siga comú durant una hora escassa. Però les circumstàncies fan que de vegades s'hagen d'afrontar els sentiments a soles.

Són les 7, comença el compte enrrere...

No hay comentarios: