Distàncies...

22 d'agost de 2008

Quan en una ciutat gran, una persona desconeguda seu al teu costat en un banc, a una distància de menys d'un metre és inevitable sentir-se incòmoda. Al menys a mi m'ha passat...
Ara bé, no totes les distàncies són igual d'incòmodes...

En primer lloc podriem nomenar les distàncies físiques. És quan dues persones es troben en punts geogràfics distints, i prou separats. Aleshores existeixen les trucades telefòniques, internet, etc, per comunicar-se. I per tant, la distància queda reduïda als kilòmetres que separen eixes dues persones, i la incomoditat a l'hora de parlar pot ser dissimulada amb eficàcia.

Després, en segon lloc, ja estarien les distàncies físiques personals. Ací anirien incloses totes les relacions personals que fan que dues persones s'hagen d'acostar l'una a l'altra (siga per saludar-se, despedir-se, o ves tu a saber...). Dins d'aquest tipus de distàncies, al meu paréixer, puc parlar de:

1- La distància entre dues persones conegudes, sense una amistat establerta entre elles, que es troben a un punt físic concret, i amb poques possibilitats d'evitar parlar. Podriem posar l'exemple de la cua del supermercat, la parada de l'autobús, etc. És a dir, situacions on alçar el cap a mode de gest que val com a salutació no ens val. En aquest cas, la incomoditat de les persones sol ser inversament proporcional a la distància entre elles. A més distància, menys incomoditat. La conversació, en aquest cas, sol quedar en la familia, els estudis, el temps, etc.

2- Després estarien les distàncies que s'establixen entre dues persones entre les quals si que hi ha una amistat prou consolidada. On aleshores, la incomoditat també és inversament proporcional a la distància, però en el sentit contrari que el cas anterior. I és que en aquests casos, estan les besades i abraçades a l'hora de saludar-se, i el fet del possible contacte físic en cas de que l'altra persona estiga passant un moment bò/roïn. (O perquè simplement ens abellix estar a prop d'eixa persona). Per tant: a més distància, més incomoditat.

3- Entre els dos nivells anteriors podem trobar també la típica situació de confusió entre dues persones que potser tenien una amistat, però que, per situacions de la vida, s'ha anat perdent o simplement distanciant. Aleshores què? Una abraçada? Dues besades? Ací és quan la poca distància física resulta incòmoda, pel simple fet de la confusió al saludar i despedir-se. Per tant: a menys distància, més incomoditat, a no ser que hi haja una conincidència a l'hora de la salutació.

4- En un quart nivell estaria la típica situació en que et presenten o presentes a alguna persona. Recordar-se'n del nom és un fet important ací, eh? La confusió, i per tant, la incomoditat física davant la proximitat d'altra persona, resideix en la forma de saludar. Per exemple, si heu tingut la sort de conéixer alguna persona italiana, segur que vos ha passat que mentre vosaltres acosteu la cara per oferir dos besades, ells trauen la mà, i et quedes en un pam de nassos. O en el cas dels francesos, que fan tres besades i no dues. I són ells qui es queden en la besada en l'aire, i tu pensant: què en vols més? Ací també coincidim en què: a menys distància, més incomoditat.

5- Estan també les distàncies amb els familiars. On podem trobar el cas de: una boda, per exemple. Tu acudeixes en un cotxe a part dels teus pares, i quan arribes fas dos besades a tot el món (inclosos tos pares). No és incòmode? Si us he vist fa mitja hora! I què passa si no els fas? Incomoditat també. Hauré paregut maleducada?

6- Finalment (per acabar el post, no perquè no hi existeixen més tipus de distàncies), estan les distàncies que t'agradaria salvar, però que són insalvables. Són totes eixes situacions d'incomoditat, siga quina siga la situació, que fan que evites (autista de mi), el contacte físic d'una persona desconeguda, despedir-te o saludar la familia amb dues besades, fer una abraçada per vergonya, o no donar una besada perquè total demà ens tornem a veure.

2 comentarios:

helena dijo...

Hola Sole!
Un gran descobriment aquest blog! N'havia sentit parlar però mai m'havia parat a llegir-lo, i realment m'ha sorprés molt! Tot el que dius són reflexions molt interessants que a partir d'ara seguiré diàriament, a més a més tens un estil d'escriure molt fresc i original, m'agrada molt!

Res més, ànims i a seguir!

SOLE dijo...

Hola Helena! Doncs gràcies, i benvinguda!

Xau!