Gris...

18 d'agost de 2008

Tic-tac, tic-tac, tic-tac...Les 3,45. La paret de l'esquerra és blanca. El llençol de cotó destorba, i al girar el cos a la dreta descobrim que la paret d'aquell costat també és blanca. Potser esperavem que fora blava...Qui sap.

Tic-tac, tic-tac, tic-tac...Les 5,13. Tinc mans, fa una estona tenia escames, i nadava rodejada de corals, i fugia dels taurons, i de la meua boca ixien bambolles. El sostre també és blanc. Quina obvietat.

Tic-tac, tic-tac, tic-tac...Les 6,45. L'Àfrica subsahariana és realment calorosa, però ja estic a casa. Necessite aigua. Les escales estan fredes, hauria d'haver-me posat les espardenyes. La foscor va bé, perquè així els ulls no s'acaben d'obrir. Algú respira...

- Qui és?
- Sóc jo. És a dir, tu.
- Feia temps que no em visitaves. Necessite aigua. No puc dormir, ni tampoc estar desperta.
- El gris és un color bonic, i a ningú li agrada.
- Per què?
- Perquè no és blanc, ni tampoc és negre. És gris. I no agrada a ningú. Disfruta del gris, és un color, com qualsevol altre.

Tic-tac, tic-tac, tic-tac...Les 8,30. La paret de l'esquerra és gris, i la de la dreta també. No és blanca, no és negra.

Disfrutem del gris...


3 comentarios:

bunburry dijo...

M'agrada. :)

kuxa dijo...

Hay personas que no están preparadas para entender el gris

NaNDo dijo...

El gris es el terme mig, i diuen que això es bo, no?

Un amic del gris: el marró.