Faig, i per tant sóc...

29 de setembre de 2008

Una de les ventatges de l'assignatura "Psicologia de la personalitat" és descobrir que allò que reflexiones té sentit. I és que el que argumentava en el post "Naturalesa humana" fa uns dies només, és el primer que m'he trobat al començar aquesta assignatura. Un munt de filòsofs, sociòlegs, psicòlegs, metges...intentant esbrinar la ment de la persona, les relacions causa-efecte entre el medi que l'envolta i ell mateix, i també allò que tenim els éssers humans que fa que no ens conformem amb res...

Ara bé, també he descobert gràcies a aquesta assignatura (i el que em queda, perquè acabem de començar!), una relació que desde feia temps, i de forma inconscient, em plantejava a l'inrevés.

Be, per on començar...Les persones anem formant la nostra personalitat gràcies a tres conceptes bàsics (n'hi ha més, però a mi em pareixen els més interessants per destacar ací):

1- Autoconcepte: l'autoconcepte forma part de l'autoestima. És tracta de la imatge que tenim de nosaltres mateixos (jo real) i la imatge de la persona que voldriem ser (jo ideal). Pareix una tonteria, però és fundamental que les dues parts, jo real i jo ideal, estiguen equilibrades. És a dir , hi ha que ser realista, i tenir un "jo ideal" al que pugam arribar. Perquè si tenim les expectatives massa altes, potser no arribem mai a ser tal i com ens agradaria, i això provoca per tant, un "jo real" frustrat, i com a conseqüència, amb l'autoestima per terra.

2- Autopercepció: l'autopercepció és la imatge que tenim de nosaltres mateixos, però aconseguida aquesta com al reflex del que veiem en la resta de persones. Som sers socials, tenim un nucli familiar, un altre d'amistats, de parella, etc. Totes aquestes persones que ens envolten tenen una visió de nosaltres, i aquesta visió es reflecta, i podem percebre-la.
Per tant, l'autopercepció, com he dit, fa que ens percebem a nosaltres mateixa segons com ens veiem a través de les persones que ens envolten.

3- Finalment (i ací és on volia jo arribar), està l'autodeterminació: l'autodeterminació és el procés i l'activitat de decisió relativa a un mateix. Això suposa que quan prenem decisions no només està en joc el nostre futur laboral, de parella o la festa que farem el dissabte, sinò que esta en joc un mateix. L'autodeterminació fa que no ens coneixem més que per mitjà de com ens construïm. No sabem qui som, sinó gràcies a les decisions que adoptem.

L'autodeterminació, jo sempre l'havia entés al revés. Potser no coneixia el propi concepte "autodeterminació" aplicat a les persones, però sempre havia pensat que les persones primer "som", i depenent de com son, aleshores "fem".

Però no! Resulta que les persones primer actuem, i segons eixes actuacions, ens definim com a persones en segon lloc.

Per tant: "Faig, i per tant sóc". I no "sóc i per tant faig"

No hay comentarios: