Naturalesa humana...

19 de setembre de 2008

Crec que és inevitable. No ens conformem, amb res. No estic fent referència al fet de ser éssers liberals i revolucionaris... I tot aquest discurs que, tot i que ara està molt de moda, el fem des del sofà de casa. Sino que estic referint-me al fet que cada situació en la que ens trobem fa que estranyem altres situacions. I si estiguessem en eixes altres situacions, trobariem a faltar en les que estem ara mateix. És així. I no ho intenteu evitar, perquè crec que pel fet de ser homo sapiens sapiens, va en la vostra naturalesa. Açò, però, no és cap descobriment clar, perquè segur que són molts els psicòlegs, sociòlegs i filòsofs els que s'han dedicat fer tot tipus d'estudis empirics que demostren la naturalesa disconformista de l'ésser humà.

Però bé, si aquests especialistes m'ho permeten, hui parlaré d'aquest comportament, sense aportar dades científiques, només personals, com sempre.

En només 4 posts, podreu veure aquesta disconformitat. I és que en el post "Tornar a començar" parlava de la necessitat d'establir una rutina, de seguir el ritme que tothom ja havia començat, de tornar a la normalitat, de no estar sentada vienent passar a tot el món. En aquest post, i amb els estudis de psicopedagogia ja començats, el material de les oposicions damunt la taula (esperant...), i la borsa de treball ja avançant a un ritme mes ràpid...Rectifique: vull que arribe el mes de juliol.

En definitiva, quan pensem que tenim el que volem, restulta que no és el que volem. I així van passant els dies, els mesos, els anys...I em pregunte: algun dia tindrem la plena satisfacció de sentir que estem just al lloc on volem estar?

I si no...Pense'm-ho. Quan tenim 14 anys, volem tenir-ne 25. Quan en tenim 25, volem tornar als 17. Quan estem estudiant volem acabar i començar a fer feina i guanyar diners. Quan comencem a treballar trobem a faltar la vida d'estudiants (per no parlar de la bufetada d'entrar en el món real: la punyetera economia). Quan als 13 anys son l'última xica de la classe a la que no li ha vingut el periode, desitgem que ja vinga. I quan ve, desitgem la menopausia. I amb la menopausia...tornar a sentir el mal d'ovaris. Si som massa alts, volem ser més baixetes. I si som baixetes, ens posem tacons o plataforma per pareixer més altes. Els tintes de la perruqueria fan que si eres morena pugues ser rossa, i viceversa...

Tot i que intentem no seguir aquest patró, ho fem, i de manera inconscient. I quan ens adonem decidim que no ho tornarem a fer, que intentarem ser feliços tal i com estem en cada moment, i malgrat les circumstàncies.

Però les situacions aconsegueixen enganyar la nostra condició humana de no estar mai conforme amb allò que tenim.

I altra característica que ens defineix és aquella que diu que: l'ésser humà és l'únic que trepitja la mateixa pedra dos vegades.

1 comentario:

bunburry dijo...

Noia, no sé com ho fas, però dius més veritats que tots els diaris que pots trobar al kiosko plegats.