Mil coses...

23 d'octubre de 2008

Les portelles del meu balcó eren invisibles, perquè tant al davant com al darrere, hi havia fotos penjades. Fotos de moments, de persones importants, postals de viatges (dels que han fet els amics i m'han enviat, perquè jo he viatjat poc...).

Des de fa dies, aquestes portelles segueixen sent invisibles, però perquè un inmens calendari, ha substituit les fotos i ocupa tot l'espai. Octubre, Novembre, Desembre... Mes a mes, dia a dia, tasca a tasca, les portelles del meu balcó s'agobien de tenir totes aquelles responsabilitats damunt, i potser es pregunten quant de temps dura un mes, i dos, i tres, i un curs sencer... Perquè clar, les portelles dels balcons no tenen consciència del temps.

A mi tant me fa, perquè jo em dedique a ratllar cada dia que passa, amb verd fosforito i em fa goig quan un mes s'acaba i veig més color verd que blanc al calendari.

Diuen que organitzar-se va bé per poder portar per davant tots els quefers del dia a dia. I el fet de tenir mil coses per fer quasi que ho fa necessari. A mi el meu balcó m'ajuda a fer-ho.

I entre el balcó, el calencari, el verd fosforito i les mil coses pendents, pareix que no queda quasi temps per meditar...

No hay comentarios: