Plou...

6 d'octubre de 2008

Plou, i dins el cotxe, la gelor es fica pels camals. El fred arriba als genolls. Els peus gelats apreten l'embrague, primera, acceledador, embrague, segona, accelerador...

Les llums il.luminen poc, també és que les faroles estan absents, potser hi ha algun problema tècnic. Però no importa. Les nits de plutja són gratificants per a ella, perquè l'olor a humitat li obri les foses nasals que durant tota la setmana havia tingut tancades, i només podia rebre l'olor a clavegueram de les obres d'enfront de casa. Però ara...l'olor a humitat la recomforta.
Per altra banda, els pobles romanen deserts quan la plutja cau amb una intensitat forta, però els horaris fan que hages d'agafar paraigües i fer-te a la idea de que arribaràs a la feina amb els camals mullats.

De camí no es creua amb ningú, millor, perquè així disfruta del silenci, només destorbat pel tap-tap de les gotes en el cristal del cotxe. Ara a l'esquerra, ara a la dreta, i arriba a l'avinguda principal, on es vislumbren algunes personetes a la llunyania, que fugen com a formigues, buscant un lloc que serveixa de recer de l'aigua de la tardor. El moviment dels arbres indica que comença a fer vent. Sempre bufa el vent en aquella avinguda.

Embrague, primera, embrague, marxa enrrere...I un cop el cotxe s'ha quedat col.locat entre aquell ford focus i el renault megan, ella apaga les llums, apaga el motor, a poc a poc, sentint com el sò del cotxe va sent sustituit per les gotetes: tap-tap, tap-tap, tap-tap...I van caent pel cristal, fent carreres per veure quina arribarà abans baix del tot.

Plou. I dins del cotxe troba el recer que no ha trobat enlloc durant aquesta setmana.

Només el tap-tap, i la sensació d'estar sola al món, dins un cotxe, en una avinguda on sempre bufa el vent.

No hay comentarios: