Tu...

21 d'octubre de 2008



El dia que no estàs, t'adones que caldria estar-ho. El dia que estàs penses que destrobes. Hui vens, demà tornes. I entre anar i tornar no veus que estàs ací, que no t'has mogut del teu lloc. Eres tu, elm ateix d'ahir, el mateix que demà.


Fas, actues, i quan et pares a pensar no et coneixes, et preguntes qui ets, però no tens resposta. Busques entre la gent, busques algú que no saps si trobaràs, però que necessites, i l'angoixa d'aquesta incertesa et provoca un buit als budells. Potser el dia que trobes el que busques ho deixaràs correr.

Hui demanes perdó, demà pensaràs que no tens perquè justificar-te. Camines sense camí, sentint que hui estàs viu, però mort. De vegades creus en temps passats, d'altres et fa mal mirar enrrere.

El dia que sents orgull és perquè el dia anterior vas sentir vergonya, i no hi ha terme mig. Saps que eres responsable de tot el que et passa, però et passes les hores pensant a qui tirar la culpa.

Busques paraules, cançons, fets que descriguen el que els teus pensaments et diuen, però no trobes res que ho puga explicar.

Aleshores, un matí t'alces, poses els peus a terra i t'adones que no pots volar, però que tampoc pots estar a la terra. I aquest purgatori enmascarat en el que vius t'està fent pols.

Trepitja la terra, o vola ja. Però no busques un patiment que no necessites.

"..no me mientas, no me digas la verdad, no te quedes callada, no le vantes la voz, ni me pidas pedón..."

No hay comentarios: