Vientos de agua...

20 d'octubre de 2008

Podreu pensar que tenir calentura és un patiment. Els mocadors damunt la tauleta de nit, el vix vaporub, els pijama suat, les mantes, la calor...Però aquesta calentura (de 38.5) he decidit aprofitar per tornar a veure una de les millors sèries que s'han fet. I com que crec que mai en aquest blog he parlat de pel.lícules o de cine, doncs hui parlaré.

Es tracta d'una sèrie del director d'origen argentí Juan José Campanella, que tot allò que fa es realment impressionant: "el hijo de la novia", "el mismo amor la misma lluvia", luna de avellaneda"... La sensibilitat d'aquest director amb la enfermetat de l'alzheimer, l'amor i el fracàs és ben present en aquestes pel.lícules, que si no les heu vistes, vos les recomane ja mateix, on un Ricardo Darín expressa totes aquestes sensacions amb una maestria que soles ell té. Perquè la interpretació d'aquest actor li neix de dins.

Però bé, parlem ara de la sèrie que us recomanaré, "Vientos de agua". Aquesta, tracta el tema de la inmigració, torne a dir, amb una visió i una sensibilitat que li posen a una els pels de punta.
En 1934, un miner d'Astúries ha de partir a l'Argentina a buscar-se la vida. Quasi 70 anys després, en els temps que corren, el seu fill ha d'emigar a Espanya pel mateix motiu. Els inmigrants de Madrid hui en dia, la ciutat de Buenos Aires en temps d'Evita Perón, la soledat, les injustícies socials, les distàncies, la incomunicació... Històries que es presenten paral.lelament, poc a poc van arribant a un punt comú, que fan que en més d'una ocasió hages de tragar saliva. Tot de la mà d' Hector i Ernesto Alterio i Eduardo Blanco amb interpretacions perfectes, i una Giulia Michelini més bella que mai.

Una sèrie que no va tindre audiència a Tele 5, perquè no és una serie de les que es fan hui en dia, i potser els espectadors no sabem apreciar la calitat dels programes, o tal volta és que la realitat que conta no vol ser escoltada, i per això va ser suprimida al tercer capítol.

En definitiva, com ja he dit, una història de només tretze capítols, contada d'una forma molt especial, que obri els ulls i fa que ens preguntem si en els temps que corren han canviat les coses, o si més bé ens hem quedat estancats en la marginació dels inmigrants, i les classes socials.

Compreu-la, baixeu-la d'internet, demaneu-me-la si voleu, però no deixeu de veure-la.

No hay comentarios: