Xarraetes de poble...

24 d'octubre de 2008

Crec que havia oblidat les xarraetes de poble a la carnisseria. Feia temps que no comprava allí i hui he anat (a per una quarta de llonganissa, tot siga dit), i tot seguia igual. La dependenta (la veina de la cosina de la nora de la filla de menguano...), l'aparador, el pòster de totes les parts del cerdo a la paret! Això si, descolorit. La dona que entra i pregunta "Qui és l'últim?", sense aparatos que donen un paper amb un número, el paraigüer al cantó, aquella que parla de l'alcalde, l'altre que diu que la seua dona està millor de les cataractes, la dona que es deixa el carro fora de la tenda (per problemes d'espai) sense preocupacions de que ningú li'l furte.

La xarraeta de què estudies, que fas ara, quant temps sense vore't, doncs l'altre dia vaig veure el teu germà, mare que gran que s'ha fet! Des que feia que no el veia...I com està ta mare, i com està ton pare, encara toques en la banda? Doncs el meu nebot ara ha començat a tocar el clarinet, però no li agrada massa, potser se'n passe al saxo. Ja ho tens tot? A qui li toca? Ale, arreglaet, són 10,80. I...això en fa vint. Bé, dons m'alegre de vore't, no et deixes el paraigües!

Quan he ixit, atordida de tanta conversació en tan poc temps i espai, he recordat quan tenia 8 anys, i ma mare ja m'enviava a per una quarta de llonganissa a aquella carnisseria de 20 metres quadrats (perquè les llonganisses com aquestes no es troben enlloc). Com odiava aquelles conversacions de tot i de tots! Hui, en canvi, després d'una setmana estudiantil d'autisme total crec que per primera vegada aquell xafardeig de poble m'ha recomfortat.

Potser les ciutats tenen l'anonimat, però de vegades estes xarraetes de poble et fan sentir que no estàs soles, perquè sempre tindràs algú que et pregunte per coses de la teua vida que pensaves que només sabies tu.

No hay comentarios: