Anar...Tornar...

12 de desembre de 2008

Les hores passen, i mil idees en el cap intenten fer lloc a una nova que arriba... Ara ací, ara allà. Un bus, un altre, escales amunt, escales avall. Anar, tornar, tornar a anar, tornar a tornar. Els genolls suporten el pes de les cames, el pes del tronc, el pes de l'esquena, el pes de les idees i els pensaments. La vorera desgastada suporta el pas, la pressa i les fulles que han caigut dels arbres només per ser arrastrades pel vent.

Tres dies coincidint amb la mateixa gent en el transport públic provoca ja somriures còmplices. Avingudes immenses es posen d'acord per que la ciutat flueixa. Ara un claxon, ara una ambulància, ara un taxi i uns peatons que creuen en vermell. Un banc al ple del dia provoca cues que arriben al cantó, un xiquet que ix de l'escola arrastra la motxilla de carret. Els grans supermercats ordenen ja els torrons en lloc estratègics, i les nadalenques del fil musical comencen a fer fàstig.

Entre gent esconeguda, gent encara més desconeguda passa desapercebuda. Llavors escapem de la multitud anònima, obrim la porta i al quart escaló hem de fer un descans per posar el cap entre les cames. La gent munta, baixa, munta, baixa, i la soledat entre els genolls és absoluta. La vista només arriba a veure les xicotetes taques de les rajoles del piso. Eixes dues pareix que formen un gos, i aquelles antres un ós. Alcem la vista, tornem a la realitat, les cares desconegudes prenen forma...

"Tan sólo unos segundos para desaparecer...Pero sigo tan visible como ayer..."

2 comentarios:

kuxa dijo...

disfrutalo... en un abrir y cerrar de ojos todo volverá a ser conocidísimos. Por cierto, cuándo será eso? bsitos!!

SOLE dijo...

ya lo vi! bieeeen..jejej..cenota ayer de guai, lo pasé bien! y en nada granadaaaa!!