Incomoditats...

10 de desembre de 2008

En estos dies en que no coneixes la persona que seu al teu costat en el bus, incomoden fins i tot les mirades que no esperes. Incomoda la persona que sense adonar-se'n et toca suaument la mà, quan t'agafes de la barra dins el bus, per no caure. T'incomoda la gent que munta de pressa per poder seure en els seients que van de cara. Incomoda també la persona que et pregunta si la pròxima parada és l'avinguda Cardenal Benlloch. Destorba el que sense voler-ho, tropessa amb tu, i passa de llarg.

Baix del bus ja una merda de plutja, que ni plou ni deixa de ploure. Una plutja d'eixes que fa que per les voreres hi haja gent amb paraigües i gent que la deixa caure. I tu carregada, amb la motxilla a l'esquena, el paraigües a una mà, la carpeta a l'altra, i un cel que ha decidit que si hui tenies un dia roïn, deixarà caure una aigua que no és aigua, és merda, per fotre't encara més el dia.

A sobre, els carrers que et porten a casa estan enfangats, perquè a València no hi ha carrer on no hi haja obres. El de la fruiteria et diu alguna cosa que no escoltes perquè portes la música enganxada, com sempre, però tampoc et fa falta saber que t'ha dit, perquè et diu el mateix des del primer dia que vas arribar a aquell carrer. I amb una vegada que ho escoltes ja hi ha prou.

Ja a la porta de casa fas l'esforç de pensar en muntar quatre pisos sense ascenssor, però només perquè saps que allà dalt hi ha una estufa, i un llit on deixar caure el cos i l'ànima. Quatre parets entre les quals oblides el dia, oblides els del fruiter del cantó, el que t'ha empès al bus i la plutja de merda.

No hay comentarios: