Aiora...

23 de gener de 2008

La vida de vegades t'obliga a ser un "cul de mal asiento". Està bé ser inquieta, està bé tenir ambicions, està bé voler ixir de casa...Però a tots ens agrada estar a casa, la mantenta, l'estufa, una pel.lícula o un llibre...I tranquilitat absoluta.

Però eixa tranquilitat no pot durar tota la vida, i més si tens la sort o la desgràcia de ser interina. Una s'indigna quan arriba a conselleria i per a primària i infantil hi ha unes 10 subtitucions ofertades per a 7 persones. Ara bé, Audició i Llenguatge no és tan important, i per aquesta raó només hi ha una substitució per a una persona. I evidentment, allí estava jo.

Mirava la substitució "Aiora. La Vall d'Aiora", mirava el mapa. I el mapa em mirava a mi. Una trucada de telèfon per descobrir que no hi ha combinació possible de tren ni d'autobús des d'Alacant. Altra trucada per confirmar que desde València la combinació és un autobús que pasa una vegada cada mil anys i va per una carretera per a la que la que el Govern no té diners per reparar. Aleshores, i sense haver vist la pel.lícula, ja em veia jo com el protagonista de doctor en Alaska. Aillada del món, de les meues persones...

Però les casualitats són massa grans per obviar-les. I ací ve la millor part de la història: una trucada al centre era necessària, per saber si em podien dir com arribar al poble, per a quant temps era la baixa, si saben si hi ha pisos de lloguer per allí prop...
I entre el agobio i l'ofuscació de no saber com arribar i on quedar-me, solte espontàniament que sóc de Castalla (i mira que jo sempre dic que soc "d'un poble d'Alacant"), i amb tota efusivitat, la directora del centre em contesta:

- Si hay un chico aquí que es de Onil!!- perquè a Aiora no es parla valencià

I en qüestió de dos minuts, el problema del transport i el pis de lloguer: SOLUCIONAT.

Si és que... Aquell que va dir allò de "el mundo es un pañuelo" era tot un savi...

6 comentarios:

kuxa dijo...

"Però les casualitats són massa grans per obviar-les"

Jjuan dijo...

Si que has tingut sort, si. Jo me'n he trobat de Castalla per quasi tot el mon. En Londres, en Nova York i clar, en Madrid.

Estar un poquet aillat una temporada tampoc ve mal del tot.

Enhorabona pel blog.

Sole dijo...

És que Castalla és internacional, estem escampats per tot arreu! Segur que en Londres i Nova York vas saber de seguida que estaves davant d'un castellut: "xé sagal!" jeje..

Anónimo dijo...

Jo em vag trobar a una castelluda en Montreal jeje veges tu si el món és un mocador o no ho és.

p.d.: m'agrada com escrius sole, no deixes de fer-ho.

Agostí Tiralí dijo...

Molta sort, per Aiora. Que et vaja tot bé.

Pasqui dijo...

Si es que... quina foia tenim més internacional!! :-D