Estar per estar...

14 de gener de 2008

Estar per estar... Fins ara era una expressió que em causava un cert malestar. Anys enrrere, m'alçava del llit, i si no tenia res per fer, si no tenia res damunt l'escritori per avançar, o si resulta que es feia pont a la universitat, em faltava temps per agafar el tren. Aquest no era el meu lloc, al menys per estar quan no hi havia res a fer. Era una obligació: classes, estudis, menjar, llavar la roba, determiats encontres socials (amb tota la satisfacció eh?), no una obligació com quan ta mare t'obligava a fer-te el llit de xicoteta i tu apretaves les celles...Una obligació agradable, però una obligació. Fora d'això, el temps sobrava. I els trens anaven i tornaven.

Hui una finestra em mostra una ciutat, amb tot allò que té de bò i tot allò que té de dolent, però una ciutat que veig d'altra manera. Que no sobra ni falta, que no agobia ni se'n passa de satisfacció. Uns autobusos que em transporten de punta a punta, i que em mostren uns carrers que cobren un nou sentit, encara que la gent que els transita és la mateixa. Tal volta és per allò de les terceres oportunitats que nomenava uns posts anteriors, que provoca un estat de tenir que exprimir cada encontre, cada carrer i cada avinguda.

La meua exagerada necessitat d'organització, enguany, ha estat trastocada. La situació en la que estic m'obliga a no poder planificar res més enllà d'una setmana. I aquest estat aventurer que els primers dies em causava un estat un tant nerviós ara em provoca un "passotisme possitiu". Passotisme perquè si no puc saber on estaré dilluns que ve, no hi puc fer res. I positiu perquè en el moment que ho acceptes simplement disfrutes dels dies que et queden en la ciutat.

Llavors, hui, sense feina (per poc temps), no surt fugint a agafar el primer tren. Hui mire per la finestra i reflexione...

I és que... Estar per estar... No està tan mal...

1 comentario:

yorch dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.