Vident...

20 de febrer de 2009

En la meua familia sempre ha hagut una persona un poc vident. Esta persona era "m'auela", qui sempre acertava si els novios anàven a durar-me o no, si les amistats eren bones o dolentes, i fins i tot el meu començament frustrat d'arquitectura (fins i tot em va arribar a dir: "Sole, tu podries ser mestra").

No sé quina espècie de xip tenia instal.lat, o si era la seua experiència de 80 anys... Però el cas és que seeempre acertava, i després venia amb allò de: "teu vaig dir..." I jo rabiava per dins i per fora. Crec que al final arribava a un punt en que quan ella em donava un consell jo intentava fer el contrari, esperant que aquesta vegada la jugada sortira bé. Però no, sempre guanyava ella. I acabava dient-me "Quan tu vas, jo torne", i encara rabiava més.

Ara ella ja no està, i clar, nosaltres, que estem ací, continuem amb la vida, la rutina... Bé, el que és normal. No puc evitar preguntar què pensaria ella de les meues accions ara mateix. M'agradaria saber si les decisions que prenc i les que estan per prendre són acertades segons el seu criteri. Estic segura que ara li faria cas, perquè ja amb el pavo passat de fa anyets, doncs les coses es veuen diferents...

Però bé, això no pot ser, evidentment, són coses de la vida. Així que supose que hauré de prendre decisions per mi mateixa, i descobrir els encerts i els errors com totes les persones: amb el temps.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Pos si i com t enganyes te ho tornara a dit....

cuidat
cosinet

Anónimo dijo...

Aquí teniu un bloc per signar en defensa del toponim oficial CALP:

http://mascarat.blog-activo.com/index.htm

Endavant.