Cerrado por derribo...

24 de març de 2009



És esgotador posar paraules a tot el que em passa pel cap. Hi ha coses que simplement no es poden explicar, i hi ha coses que es poden explicar però no a un blog que per unes raons o altres, he decidit que siga públic. De vegades escric per que vull, altres per escriure, altres perquè ho necessite, altres per enviar missatges subliminals a persones concretes (que de vegades no entenen)... El cap, el cos i els dits estan cansats de moldejar frases, paraules i lletres per explicar pensaments que no sempre són bons, i que quasi mai porten enlloc.

Així, a les persones que habitualment llegiu el que escric, a les que heu entrat alguna vegada, i a les que heu entrat hui de casualitat buscant una imatge al google... Vos demane un temps, un espai, una distància virtual (últimament demane masses distàncies)... Una "temporadeta" relativament curta (o llarga), fins que els pensaments estiguen ja tan rebolicats que necessiten novament d'aquest espai per organitzar-los...

Aquesta decisió temporal de no escriure tal volta m'obligue a tenir "relacions reals" i no imaginàries. Tal volta m'obligue a agafar el telèfon d'una vegada preguntar a més de u i més de dos: "Es pot saber què et passa?". Tal volta em servisca per decidir no escriure més. O qui sap si no em portarà a res del que he dit, i després d'aquest temps tot estiga igual...

Bé, doncs, als que habitualment vos veig, seguirem veient-nos. I als que habitualment no vos veig, ja ens vorem per ací tard o prompte.

4 comentarios:

Agostí Tiralí dijo...

Xè, Sole... Espere que tornes prompte. A mi m´agradaven els teus posts...jeje

kuxa dijo...

te esperaré
Lo peor que puede pasar es que no vuelvas... y que entonces nuesta relación sea totalmente real.
No suena tan mal...

Alberto dijo...

Quina llàstima, sempre m'ha agradat com escrius. Si tornes, has de saber que seguiràs comptant amb un lector fidel.

Anónimo dijo...

Ben merescudes les vacances, jo també esperaré un pròxim post.

Ànim i sort amb les opos.

Helena.