Diumenges...

1 de març de 2009

Diumenge, i com cada diumenge, la maleta als peus del llit, oberta... Pantalons, camisetes, la bosa d'asseo, la roba interior, el carregador del mòbil... Ja ni la desfaig, no té sentit. El pitjor d'anar i tornar és deixar-se l'habitació en condicions, perquè saps que tornaràs, i que la mare no te l'arreglarà mentre tu estàs fora (que ja eres majoreta...). Així que cada diumenge la rutina és la mateixa: maleta, fer el llit, baixar la persiana, que romandrà baixada fins divendres, revisar que no oblide res... I divendres quan vens és igual però al pis de lloguer, perquè si no, diumenge quan arribes a les 8 de la vesprada, el primer que hauràs de fer és fer-te el llit, i saps que ganes no hi haurà.

Hui, mentre faig la maleta pense en el temps porte sense tenir diumenges, sense tenir, no perquè algú els haja arrencat del calendari, sinó perquè els passe anant, o tornant, depén d'on em situe... I crec que són cinc anys. Què faria jo un diumenge en el que no tingués que fer la maleta i arreglar l'habitació? Sincerament, no ho sé. Ja no recorde què feia fa cinc anys, quan els diumenges per la vesprada es limitaven a esperar que arribés dilluns.

Tanque la maleta, apague l'estufa i repasse l'habitació. No oblide res. Baixe l'escala arrastrant a maleta, com si fora un pes que porte des d'aquests cinc anys. Un cotxe m'espera fora, i ja sense mirar enrere (abans ho feia), hi puge. Els pares ja tampoc s'esperen a que el cotxe arranque, simplement tanquen la porta, estan acostumats.

Durant aquests anys, com és normal, a més, vas recollint amistats allà on estàs, la qual cosa suposa que no només aniràs de casa al poble on treballes, sinó també allà on tens eixes amistats. Açò provoca un amunt i avall, una inèrcia, que fa que de vegades t'equivoques al demanar el bitllet del tren, i dius: "A València, amb carnet jove", quan en eixos moments estàs a València, i el revisor et fa cara de... "No saps ni on et trobes..."

Acostumada a dormir al meu llit, i només al meu llit, crec que he dormit en 6 llits diferents (i en el piso) en aquests cinc anys. La primera nit no dorms en aquell llit que trobes extrany, la segona un poc, la tercera el cos aprèn que la cosa va per a llarg, i dorms com una xiqueta tant si el somier es de molls, com si es un catre del segle XVI. De vegades somie que estic dormint a Castalla i desperte en València, altres somie que dorm en Aiora, i desperte en Castalla... El cap fa aquestes coses...

I què faria jo els diumenges sense aquests mal de caps? Em torne a preguntar...

Jo crec, simplement, que el dia que tinga un diumenge en el que no haja de fer maleta i anar o tornar, possiblement, com les aueletes, vaja a l'estació del tren... Només per recordar...

No hay comentarios: