La nòria...

19 de març de 2009

Saps quan estàs a una nòria i creus que el moment en que estàs dalt del tot cauràs? És un sentiment de por que tinc sempre que puge. Però curiosament, no deixe de pujar. L'any vinent torne, i a l'altre també. Supose que fins que no caus no ho condiciones realment.

Saps quan el xiulit de les portes del tren avisen de que van a tancar-se i tu puges igual? Amb la possiblitat de que t'agafen en mig i et facen mal? Però curiosament, puge igual. Supose que fins que no t'agafe al mig no ho condiciones realment.

Condicionar o no una situació i deixar de fer-la és més difícil del que ens pensem.

Així, desde les altures de la nòria et veig, allà baix. I tinc por de caure, però trec el cap igual, esperant que alces la mà. Esperant no caure, per no condicionar la nòria i la situació, i provocar no voler tornar a pujar a la nòria o no voler tornar al poble on està la noria, o pitjor, no voler tornar a saber res de tu, que estàs al poble on està la nòria.

No hay comentarios: