Ulleres màgiques...

6 de febrer de 2009


Hui he trobat a una caixa de cartró de fa anys les meues ulleres màgiques que portava quan era xicoteta. Estaven brutes, però conservaven la seua muntura oxidada i els seus vidres gruixuts. Després de rentar-les amb compte com si fora l'arqueòleg que va trobar la tomba de Tutankamon, les he deixat damunt la taula, obertes, i les he estat observant, esperant que parlaren o alguna cosa similar. No és convenient utilitzar les ulleres si no se sap quin serà l'objectiu, per tant, he estat pensant detingudament quina podria ser la utilitat del meu retrobament amb aquell objecte màgic.


Les meues ulleres, tenen tres funcions diferents. Poden per exemple mostrar-te la realitat que viuries en aquest moment en cas d’haver pres les decisions totalment contràries a les que has pres. També poden, si les fas servir de forma adequada, convertir-te en una persona invisible a la resta de la gent una vegada te les col·loques als ulls. I finalment, l’última funció d’aquestes ulleres és que et permeten ficar-te a la pell d’altra persona, i per tant, poder sentir el que eixa persona està sentint.


Bé, i què m’abellix hui? Veure la realitat d’una vida que al cap i a la fi no és la meua? Veure la gent en situacions en les que ningú la sol veure? O ficar-me en la pell d’algú i ser altra persona durant uns instants? Crec que decidiré la tercera.


Tenint clar l’objectiu, i amb molta cura, he agafat les ulleres i me les he posat. No recordava que no tinc tant nas com per aguantar aqueles ulleres tan grans, i me les he de subjectar amb els dits. Ara només calia pensar en la persona dins la qual voldria ficar-me…iiii... ale hop! De sobte em trobe en un cos que no és el meu. M’he ficat realment en el cos que volia? Em fique la mà als pantalons. Si, estic on volia estar.


Ara hauràs d'anar amb compte amb el que penses o sents. Perquè ara que estic dins de tu, no calen mentides. Ho sentiré tot, tal qual ho sents tu.


Què màgiques les meues ulleres...


No hay comentarios: