Peces de ciudad...

14 d'abril de 2009


Hi ha qui diu que les ciutats són solitàries, que el fet de no conèixer a ningú exagera la individualització de les persones. Però per altra banda, a una ciutat es pot trobar una gran diversitat que poques vegades es troba als pobles.

A un poble la tranquilitat es fa més present, però també la soledat. Està la plutja que fa olor a plutja (i no a contaminació), estan les nits a la fresca en estiu, l'aigua llimó de ca pana... Però a una ciutat creues els passos de zebra acompanyada de cinquanta persones. Gires el cantó a la dreta i giren amb tu quatre persones més. Agafes el metro en direcció Avinguda del Cid i no muntes ni baixes sola.

A un poble camines soles i creues el pas de zebra soles (i quasi sense mirar a dreta i esquerra). Quan les constel.lacions de júpiter i saturn s'alineen és quan coincidim tots al poble, aquell que ve, aquell que passa, aquella que torna però que demà se'n torna a anar...

Llavors un tren, un avió, un autobús o un cotxe ens tornen a tots al lloc. I respirem contaminació, escoltem música al metro, no diem bon dia quan entrem a qualsevol lloc i no saludem a les persones amb les que ens creuem, perquè no les coneixem.

Però caminem junts, per la mateixa vorera, en la mateixa direcció...

"...A los peces de ciudad...que mordieron el anzuelo...que bucean a ras del suelo..."

No hay comentarios: