Ella i ella...

2 de maig de 2009



A les 6,30 del matí ja està a l'estació. Hui ha arribat prompte. Mira el bitllet: València. Al voltant només tres o quatre persones, vestides d'oficina, i per això suposa que totes aniran en la mateixa direcció: la feina o les obligacions pertinents.

Torna a mirar el bitllet, badalla. I el megàfon adverteix: "Últim avís per als passatgers de l'euromed destí Barcelona, Sants. Sortida immediata. Último aviso para los pasajeros del euromed destino Barcelona, Sants. Salida inmediata".

Mira a la dreta, no hi ha cua per a les taquilles, al mp3 que porta a l'orella comença a sonar una cançó coneguda "al diablo con hacer todo bien...y esperar todo el día en el andén...". I el megàfon torna a advertir: "Últim avís per als passatgers de l'euromed destí Barcelona, Sants. Sortida immediata. Último aviso para los pasajeros del euromed destino Barcelona, Sants. Salida inmediata".

No creu en les senyals, no vol creure, però té tantes ganes de fugir que hui és un bon dia per començar. I com qui no vol es veu comprant un bitllet d'anada a una ciutat que hui no entrava als seus plans. Com qui no vol es troba pujant a un tren les vies del qual la portaran a una nova experiència. I com qui no vol, però volent, improvisa. Viu.

Sap que els problemes fugen amb ella, sap que no es pot deixar enrere una vida, sap que ella serà ella mateixa a València, a Barcelona, o allà on la porte cada tren que agafe. Però sempre podrà dir que el seu nom és Eva, que és argentina, actriu, homosexual, i amb un amor en cada estació de tren (perquè allò de "en cada puerto" està massa escoltat).

Hui comença de nou, hui deixa de ser ella, per passar a ser ella.



"...con un zapato negro y un zapato rojo...me quedo dormido donde se cierran mis ojos..."

No hay comentarios: