Limitacions...

22 de maig de 2009

Reconèixer les limitacions d'un mateixa ha de ser una virtut que jo no tinc. Reconèixer que no es pot estar en dos llocs diferents al mateix temps ha de ser un fet que el meu cap no entèn massa bé.
Per això, amague el cap entre les cames, sentada a l'escala, conte les rajoles de piso, descobreix la merda que tinc a les sabates, em pregunte el temps que fa que les porte així de brutes, ja ni mire la roba que em pose... Amb alçar-me en tinc prou, encara que les bosses dels ulls m'arriben fins als peus.

I tots els anys iguals... I tots els anys pense que l'any que ve tindré en compte aquestes reflexions (que fins i tot deixe escrites ací). Però l'any que ve em propose més coses, i més coses, com si volgués descobrir fins on pot arribar el cos humà.

Mil trens, i una...dues...tres...quatre...cinc...sis... set ciutats (o pobles) que els meus peus trepitjen en 48 hores. No sé si es pot demanar més, però arriba un punt en que el cos et fa una senyal, xicoteta, pero contundent de que necessita respirar. I es pot parar a estes altures? Li pregunte... I no tinc resposta, perquè el silenci és la major afirmació que es pot donar.



"...tiene la vida un lánguido argumento... que no se acaba nunca de aprender..."

1 comentario:

kuxa dijo...

Y todos los años por estas fechas digo... me tengo q poner antes con todo, tengo q organizarme mejor.. ahora ya no me da tiempo. Y todos los años por estas fechas reflexiono acerca del tiempo perdido.. Y sé q el año q viene lo volveré a hacer. Es lo q tiene ser humano ... q tropezamos dos, tres.. mil veces con la misma piedra.
Un bso, ánimooo, muxa fuerza, red bull (funciona!! funciona!!) y tdo lo q te haga falta para superar estos momentos. Valdrá la pena ;)