Hui li agradaria que...

6 de juny de 2009



No hi ha millor aliada que la ciutat. Sobre tot quan tot allò que tens al voltant no té cap sentit. El metro, el tramvia, la vorera de xiclets i les sabatilles brutes. Tarda en adonar-se'n que sempre camina mirant-se els peus, per alguna estranya força d'inèrcia. La costum... a la ciutat ningú mira ningú als ulls. I al cap i a la fi, a qui espera encontrar hui de front?

Li pesen els peus, li pesen els braços, li pesen els ulls, li pesa el cos i li pesa l'ànima. Hui no és dia de poble, perquè al poble algú no tardaria en preguntar... A la ciutat ningú no s'interessa per ningú, ningú pregunta, ningú mira... I això és el que necessita hui, ara mateix.

De sobte es troba a soles, despullada, compartint amb la ciutat un sentiment d'angoixa que l'acompanya des de fa més temps del que es pensa. Però les forces s'acaben, i no es pot aparentar valentia les vint-i-quatre hores del dia. I com qui no vol, plora, d'una forma silenciosa i perfecta, perquè la ciutat l'acompanya, i la gent passa indiferent.

Para i respira, intenta buscar un punt de partida, una raó escrita al piso, per la que seguir caminant en eixa direcció i no pegar mitja volta i tornar. Però no la troba, i entre seguir parada i caminar... Camina.

I atravessant aquesta profunda i insustancial crisis existencial d'aquella que no sap ben bé que fa amb la seua vida, es troba pensant que hui precisament li agradaria que tocares al seu timbre, que la mirares als ulls (tal volta per segona vegada), i pronunciares allò que més espera escoltar. Tot anirà bé.

2 comentarios:

kuxa dijo...

"i entre seguir parada i caminar... Camina."

Ay pekeña... no sabes cómo te entiendo... a lo mejor es una pandemia y riéte tú de la Gripe A... pero seguro q todo pasa, y pasará bien. Es decir, todo irá bien (no puedo mirarte a los ojos pero porq no te pones la cámara web q si no...) muakaa!!

Esther Quilis dijo...

Molta raó....el problema es quan no tens una ciutat...i com tu dius, tot el que et veu et para:
-Et passa alguna cosa?
Si nena! te entiendo!!jejejej
besets bonica!