Tornar a tornar...

26 de juny de 2009

És una sensació realment estranya. Unes maletes i un fum de trastos a l'entrada d'un pis que sabies que era de pas, tant de pas que no pensaves que li agafaries estima. Un cotxe a la porta, el maleter obert, i dos viatges d'ascensor per posar fi a una etapa (altra). Definitivament hi ha coses que saps que no es repetiran, i sense saber si això és bo o roïn vas fent, vas vivint. Aquesta etapa no es repetirà, però qui sap si no en vindrà altra diferent i també digna d'estima.

Hui una habitació que pareix que ja no és teua. Tu la vas decorar, tu vas triar el color de la paret (taronja), però en la que dorms una (o cap) nit a la setmana, i per tant ja no fa olor a tu. Els trastos als peus del llit, esperant ser disposats a l'armari i a la prestatgeria. Descobreixes que no hi ha lloc dins d'aquests mobles, i aleshores: d'on han eixit aquests trastos, si no és d'aquesta habitació de la que vas partir? Pot ser són precisament les coses que he anat acumulant mentre he estat fora. Coses que ja no han eixit d'ací, sinó que han sorgit pel camí.

Hui torne a casa, com quan vaig tornar de València, com quan vaig tornar de Tabarca, com quan vaig tornar de València la segona vegada... Així, torne per quarta vegada amb la mateixa sensació amb la que vaig tornar la primera: no podria dir que aquesta és ma casa, però tampoc podria dir que no ho és.

Tornar a tornar provoca en mi mateixa una desubicació general, de saber que ací estan les teues arrels, però de no sentir-te realment alimentada per elles.

No hay comentarios: