Eclipses personals...

26 de juliol de 2009




Eclipse:

1- Ocultació transitòria o parcial d'un astre per interposició d'altre cos celest.

2- Absència, evasió, desaparició d'algú o alguna cosa.

Són curiosos els eclipses. Ben coneguts són els eclipses llunars o més vistosos encara els eclipses solars. Però un tipus als que no fem massa cas i que resulten encara més importants i no tant vistosos, són els eclipses personals.

Dir que una persona t'eclipsa, sovit pot resultar una lloança, ja que podriem entendre (tenint en compte la primera definició) que la genialitat/bellesa/intel.ligència deixa persona ens d'eixa parcialment fora de lloc, amagats en una obscuritat que ha sigut substituida per la llum d'altra persona.

Ara bé, la segona definició em porta a descobrir un tipus d'eclipse personal no tan positiu com l'anterior. Es dóna quan, en qualsevol situació espontània, entra en escena una persona, que fa que les frases que t'ixien de la boca sense dificultat passen a ser frases mudes. Es dona quan no pots moure el cos amb facilitat, i fins i tot arribes a ser més torpe de que ets habitualment. També passa quan en aquesta situació que normalment pots dominar et domina a tu, i quedes totalment eclipsada, fora del joc i finalment fora de l'escena. Passes a ser un actor o actriu en segon plà. I aleshores la teua absència no es nota quan abandones el teatre, qui sap si caminant, qui sap si en taxi direcció Avinguda del Port, on uns xicotets ulls et miren per un retrovisor brut i et fa la sensació que només el taxista nota la teua absència.

No hay comentarios: