Tiretes...

6 de juliol de 2009



El meu intèrpretno descansa ni en exàmens, no li ho permet, perquè massa bé em conec, i amb cinc sentits sé que no en tinc prou. Ell representa cinc sentits més, i està atent, esperant una mirada, un gest, una notícia, un xicotet detall que pose en marxa les llums d'emergència. La seua funció més principal és conectar allò més visceral amb allò més racional, i ho fa bé. Per això li pague.

Les seues ferramentes són bàsicament: el fax, els post-its i les tiretes, que va enganxant a dintre meu, tapant ferides que no són mortals, però que evidèncien batalles perdudes.

I el que a mi em queda és el consol d'haver anat a la guerra i haver sobreviscut, com sempre.

És més del que podria esperar...



"...cuando sea un trozo de lo que has vivido... cuando sea tanto como tu me quieras recordar... cuando el tiempo ya no sea el enemigo... cuando ya no exista nada decisivo, ni una sola estupidez que discutir entre tu y yo..."

No hay comentarios: