L'escola...

8 de setembre de 2009

Quan era xicoteta l'última setmana d'agost ja estava nervioseta. Arribava ja el principi del curs, el material nou, les gomes que feien olor a gomes, els llibres que feien olor a llibres (i que odiava que de tant en tant en tingués que heretar algun..), el xandall nou, les esportives noves, la nova aula, el fred que arribava poquet a poquet, la font del pati, la pista en la que jugàvem a "balón prisionero", les excursions que fariem durant el curs...

És agradable tenir segones oportunitats i poder viure aquesta experiència novament, encara que a l'altra banda. I trepitjes el piso amb cura, mires al voltant, i veus les línies de colors on feiem les files abans de pujar a classe. Observes els quadres del corredor de tantes trobades d'escoles valencianes com s'han fet, i descobreixes el quadre de la que va ser la III trobada, a Castalla en 1990, en la que vas participar quan només tenies 5 anys.

A una de les parets del pati "Els Micalets", per als que vam haver de fer un concurs, ja que cada classe en pintaria només dos. Contes des de dalt, u, dos i el tercer és el teu. És de les poques coses que has guanyat.

I mentre camines per l'escola que va ser "la teua" descobreixes coses noves: els joguets dels nens d'infantil, la fossa d'arena, les noves porteries a medida i no aquelles gegants per les que t'entrava el baló sense que t'adonares...

Les segones oportunitats existeixen, i novament ací en tinc una altra. Això no vol dir que no semble aterrador el fet de trepitjar com a mestra l'escola que durant 8 anys vas trepitjar com a alumna.

2 comentarios:

Pasqui dijo...

Nervis? Per què? Si segur que ho faràs molt bé!!

Anónimo dijo...

Ten recordes, el de mari tb esta per alli..

cuidat bs desde Uk

Julius