Mànegues llargues...

13 de setembre de 2009

Les primeres tempestes que anuncien que la tardor està per vindre són les que més es disfruten, perquè com que encara tenim el cos acostumat a la caloreta, en veure que cauen dos gotes ja estem a casa, evitant banyar-se. I per això es disfruten, perquè des de la finestra veus com va apretant. Ara unes gotes, ara un llamp, ara un trò, ara apreta més, ja van fent-se tolls, ara granisa, que entra aigua! I tu amb les xancles d'estiu que baixes amb la fregona a escórrer l'aigua que entra pel badall de la porta, i quan l'obris encara n'entra més. En un no res els peus banyats, agafant la geloreta que després causarà el primer constipat. Va parant... i per fí els claveguerams engolixen l'aigua i van desapareixent els tolls. Però es queden la resta de les branques dels abres que més han patit aquesta tempesta fugaç.

El corredor ple de petjades, la fregona, el poal ple d'aigua, uns quants draps i tovalloles...

Per la finestra el carrer buit, només dos o tres persones amb els pantalons i la mànega curta amb que solen sorprendre estes tempestes primerenques.

Només es veu algun valent que, com molts, ja desesperem per l'hivern, i veiem en aquestes tempsestes l'oportunitat d'anar traent ja les primeres mànegues llargues a passejar.

1 comentario:

yorch dijo...

noooooo!!! manga larga otra vez no!! capas, capas y más capas. Como si fueramos cebollas. Yo aun me resistiré a la managa larga. Hasta que mi salud me lo permita, claro...