Qüestions socials...

26 de setembre de 2009 (frase inclosa al final, que no havia inclòs al principi de publicar el post)

La valoració sobre la feina dels docents és realment una qüestió social. Contínuament em veig involucrada en conversacions que desprestigien la meua feina. I potser aquest és un dels principals problemes que té l'educació.

Aquestes conversacions i comentaris fan que, a banda de la feina que he de fer a l'escola (i fora d'ella), he de fer tots els dies l'exercici mental de justificar a tots i a mi mateixa la importància del que es fa a les escoles.

L'última cosa que he escoltat (i que m'han dit a mi mateixa), és que magisteri ho pot estudiar qualsevol, en canvi una carrera de ciències no. I el primer que em pregunte perquè la comparació sempre és magisteri. No es compara les carreres de ciències amb les de lletres, no. La comparació sempre és magisteri. I aleshores comença la ardua tarea de nombrar totes les assignatures que han sigut un suplici estudiar (per temps i dificultat): lingüística, organització de centres escolar, teories i instituciones escolars, psicologia de l'educacio, trastorns del llenguatge oral i escrit, psicopatologia... Però tant fa, perquè "això només són apunts", en canvi les matemàtiques hi ha que pensar-les.

Bé doncs, acceptaré per moments (però no de bon grat) que només són apunts. La pregunta ara és si tant fàcil és i tantes vacances tenim, perquè no tot el món estudia magisteri? Jo sempre dic que les portes de l'escola de magisteri estan obertes per tothom. Si no vols estudiar magisteri no ho estudies, però jo no desprestigie la carrera d'un metge ni d'un arquitecte (perquè tenen més estatus social). En canvi tota la societat desprestigia la meua feina: polítics, administració, persones d'altres professions, pares i mares, alumnes, etc.

I després es publiquen els resultats de l'informe PISA i resulta que l'educació a Espanya és de les últimes d'Europa. I ens comparem amb Finlàndia, que va sempre la primera de totes.

I què té Finlàndia que no tingam nosaltres? Per començar una professió de mestre que té tan prestigi social com la d'un metge. És difícil d'imaginar, eh? A banda d'altres recursos econòmics, materials i sistemes d'organització que no caldrà enumerar ara mateix.

Volem millorar en educació? Volem que els nostres fills/nebots/alumnes reben una eduació de calitat? Doncs comencem per donar-li a la figura del mestre el prestigi social que es mereix. No parle de cap remuneració econòmica extra. Parle de creure en que les persones que es fiquen a estudiar magisteri ho fan per vocació, com el que es fica a estudiar medicina. I no oblidem que tot metge ha tingut que passar abans per l'escola.

Un metge es pot equivocar i provocar la mort d'una persona, i ja ha marcat la vida de tota una familia. Un mestre, si no sap posar a terme determinades estratègies pot ser còmplice del fracàs escolar i totes les seues conseqüències: atur, marginació, pobresa, fills que no poden tenir una educació, i dos o tres generacions marcades per una mala educacio escolar.

A mi em sembla que és igualment important.


"L'enginyer que dissenya un pont ha de tenir cuns coneixements de física, evidentment, però també d'estètica, economia i política. El mestre/professor necessita un coneixement profund de la psicologia de l'educació amb el raonament filosòfic sobre què és bo per als alumnes i per la societat, amb una consciència sociològica sobre la dinàmica de la comunitat, anàlisis econòmiques dels costos i coneixements polítics sobre les connexions entre el govern i l'educació" N.L. Gage i D.C Berliner (1979).

6 comentarios:

Esther Quilis dijo...

Ayy...com de familiar em resulta tot açò!!!Jo també podria dir algún que altre comentari del tipo:
- Així que batxillerat artístic, eh? Bò, millor,no? fer 4 garabatets i poder tindre un titol de batxiller sense fer res esta de luxe...Jo en canvi vaig suar per a traurem el científic...
En realitat som nosaltres els que tenim que lluitar per a que els nostres oficis siguen considerats, al menys, dignes...Besets bonica!!

Per cert! Ja tens el teu ticket per al sopar del mig any reservat! Que açò de ser de la directiva te les seves coses bones!

Sole dijo...

si...l'art també està molt mal valorat. si una vol que es tinga respecte per la seua feina ha de lluitar per fer creure que el que fa és important...

i després de filosofejar...mig any ja està ahí!! ueue! li diré a flowering que prepare el llit! (espero que no tenga visitas conyugales...si no me fas un hueco en la teua llitera i de paso te meto mano.ue!)

J.C. dijo...

Sole, molt bona reflexió!

Agostí Tiralí dijo...

Que, funcionària, quan tens les pròximes vacances?XDD

Saps que t´ho dic per a caixcar-te. M´ha agradat molt el post. De fet, li´l recomanaré a amics mestres que es queixen més o menys del que t´has queixat tu.

Valore molt la vostra feina, des de menut, quan creia que els mestres eren com éssers superiors, i font de saviesa inacabable. Evidentment, aquesta divinització ha derivat al respecte i admiració més absolut, sobretot després de tindre amics i amigues com tu.

Bo seño, que ja t´he fet prou la pilota, així que en les pròximes vacances estàs obligada a fer-me una visita...que un poquet de temps sí tindràs...

Besets (i m´alegre molt de que vages al Mig Any. A vore si també s´ambruta la cosa enguany...)

ferran dijo...

El menyspreu als mestres no és una altra cosa que uns menyspreu a la cultura. Un fenomen generalitzat a hores d'ara. Es menysprea als mestres perquè en són el representant ordinari, el més proper. I el mateix passa (en això no estic d'acord amb tu) amb les carreres de lletres. Les de tècniques, siguen les que siguen, ja són una altra cosa. Són tècnica... i això encara conserva el seu prestigi.

Molt bona reflexió.

Nyofles dijo...

Efectivament Sole,

tenim per davant una tasca seriosa de recuperació de prestigi i autoritat, jo tb sóc professor i he passat per aules de tots colors.

El problema és social, generalitzat, i cal capgirar la mala imatge que en tenen, de nosaltres, amb metodologies actives i comunicatives, fer veure a l'alumnat que allò que tractem a classe té quelcom de profitós, que pot i ha de ser útil per a la vida, no solament laboral com els estudis tècnics, sinó també de creixement personal i gust artístic. Hem de treballar per aconseguir sagals emocionalment equilibrats, ciutadanament responsables, psicològicament forts, culturalment formats, tècnicament útils, socialment educats i físicament forts i guapos. Tot això ens ho deleguen a nosaltres i després ja t'apanyaràs, que per a això -diuen- ens paguen ells.

tu saps que només amb aquesta ferramenta (l'educació vocacional) podem capgirar els prejudicis d'una societat pragmàtica i arribista que ens critica diàriament per pura enveja.

Això sí, els qui ens critiquen també saben que el "safari" de l'escola no és fàcil d'ensinistrar i tant els fa, volen que "eduquem" els seus fills com ells voldrien fer-ho, no com nosaltres sabem i volem. i si per casualitat fem reflexionar l'alumnat oferint-los punts de vista que es desvien de les idees dels pares, encara ens foten garrotades.
Sí sí, aci t'aparque el xiquet que me'n vaig a treballar, però compte!No te'n passes que...