Em preguntaves...

23 d'octubre de 2009


Em preguntaves pel futur, allà, en un carrer que feia costera, dins d'un cotxe amb els vidres mullats i el parabrises en marxa. Quin futur? No entenia la pregunta. Potser l'alcohol també dificultava el correcte funcionament de la raó. Però entre imatges borrorses veig la teua cara ben clara, i la recorde davant meu, preguntant-me per un futur que no m'havia plantejat, potser perquè a tan curta edat el futur és ben incert. No coneixia moltes de les coses que vindrien, tampoc ara conec moltes de les coses que vindran.

Ara entenc que la soledat t'apretava més a tu que a mi. Però de vegades ens sentim identificats en altres situacions i utilitzem la resta per justificar les nostres accions. Les bones persones també cometem actes dolents, sense deixar de ser bones persones, em deies, intentant aminorar la culpa que sentiries després.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Andamos excesivamente esclavidazos por el motivo, por la causa o por la razón que siempre debe aparecer delante de nuestras acciones ¿no es sesgado? ¿no trata de sintetizar algo que, en el fondo, es mucho más amplio? Esa esclavitud nos obliga a decir, a nombrar aquello que nos sucede, aquello que ocurre en nuestro interior y se refleja afuera. Se nos exige, nos exijimos el "por qué" y nos atamos a ese "por qué" sin saber o sentir que es el verdadero "por qué". Pero ¿debe de haber siempre un por qué?

yorch dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Sole dijo...

tens molta raó, sobretot perquè de vegades les accions no tenen sentit. hi ha coses que succeeixen simplement perquè si, i no hi ha més explicació que aquesta. és bò analitzar els nostres actes, sense tractar que la nostra vida es base solament en això.

A mi, com veus, em resulta difícil no analitzar-ho tot. Com diu bé diu el títol del bloc, la línia entre la bogeria i el neuroticisme és ben fina..i jo ja no sé on situar-me...jejeje

Anónimo dijo...

Prueba a no definir(te) y lo que sea(s) se definirá solo, tal como es.