I que el temps passe...

4 d'octubre de 2009

El meu avi deia sempre que la vida és una mentida. Últimament tinc la sensció d'estar vivint coses que ja he viscut, així que crec que el meu avi no anava tan mal encertat.

Un dels advantatges de viure dues vegades el mateix és que la segona vegada pots optar per una opció diferent a la primera (en funció sempre de l'èxit o el fracàs anterior). M'assombra de veritat com el món pega voltes, tantes i tan ràpid que no t'adones que estàs al mateix lloc en el que estaves fa temps, a les mateixes situacions, amb els mateixos sentiments.

Fa temps vaig optar per plorar potser, o tal volta per estar decebuda, decaiguda, agobiada, enfadada... Vaig intentar, per tots els mitjos actuar. I crec que no va servir per a res, perquè l'únic que em va ajudar va ser deixar passar el temps.

I què faré ara, doncs? Em posaré el meu "chubasquero"...

I que el temps passe....

No hay comentarios: