"Remolonejar..."

16 d'octubre de 2009

El que és mestre té la opció de tornar a ser xiquet. És un dels advantatges. Tornes a l'horari infantil (sopar a les 9 i dormir a les 10), ixes al pati amb la mateixa il.lusió, els divendres a les 5 de la vesprada sents una llibertat immensa, parles amb la mateixa lentitut (fins i tot quan parles amb persones adultes, en les que de moment et trobes raonant-li les coses a la velocitat de la tortuga), et prepares la motxilla (ara el bolso) la nit d'abans, mires l'horari per veure qui et toca demà, revises que has fet el que tenies pendent (podriem anomenar-ho deures)...

Però sobretot, i el millor de ser mestre al teu poble és: quedar-te en el llit remolonejant el temps just com per alçar-te i no arribar tard.


2 comentarios:

Esther Quilis dijo...

Mmmmm...remolonegar!!! M´encanta!! Jo, ara que estic fent el proyecte, també pegue dos o tres voltetes al llit abans de alçar-me!!!

kuxa dijo...

Qué morro tienes Sole! Y encima nos lo restriegas!!