El fred ens fa humans....

10 de novembre de 2009

Baixar el diumenge les escales congelada, amb el pijama que no calfa ni amb camisola interior...entrar a la saleta i trobar el foc encés. Les xulles al foc, la calefacció del cotxe i el vent que et pega quan baixes. Mil capes damunt: camisola, camiseta, jersey, caçadora, bufanda i guants. Acostar les mans al foc. La plutja i les botes d'aigua. L'olor a humitat. Les orelles gelades que aguditzen l'oïda. El nas vermell.

Les mans dins el teu pijama, el nas a la teua panxa, els meus peus que busquen els teus peus baix les mantes. La gelor compartida. I et gires d'esquena perquè estic gelada, però somrius perquè et busque. Això a l'estiu no passa.

És el fred... que ens fa més humans.

2 comentarios:

yorch dijo...

si pero cuando son mis pies frios los que se te acercan, ya no te hace tanta gracia... eso en verano tp pasa.

german dijo...

no hi ha res com que les estacions siguen! ;) -i no crec que a ningú li agrade que li arrimen uns peus freds!! :D Salut!