Quasi jo...

18 de novembre de 2009


Pensava que t'havia perdut de vista. Però veig que no. Quan em pense que has desaparegut i respire tranquila tornes a aparèixer pel cantó següent, i torne a deixar de respirar, i em repasso la roba per comprovar que no vaig despullada, i em mire la cara a l'espill de la tenda per veure que m'he corregit les bosses dels ulls abans d'ixir de casa.

El món és massa xicotet. M'agradaria que fora més gran i que visqueres a l'altra punta. Ben llarg. Perquè cada vegada que respire i estàs davant m'ofegue. Estàs als meus sopars, amb els meus amics, compartim persones que no tindriem per què compartir. Els amics deurien de ser incompartibles, perquè a sobre surts en les fotos en les que jo també surt. I somrius. Jo també.

Però quan mire la foto no em veig. No sóc jo. Sóc quasi jo, baix els teus efectes.

5 comentarios:

Javi dijo...

Vetusta Morla dice:
Al respirar, propongo ser quien ponga el aire, que al inhalar, te traiga el mundo de esta parte.
Respirar, tan fuerte que se rompa el aire... aunque esta vez, sino respiro es por no ahogarme.

kuxa dijo...

Ves Sole?? Tienes q escuchar Vetusta Morla!! Que son muy sabios!!
Bueno pequeña, no sé quién te quita a ti el aire, porque pensaba q no habría nacido quien causara tal efecto en ti.
Así q... matémoslo.
(O utiliza el corte de mangas secreto de Ross y Mónica)

Pasqui dijo...

Xicona...

Sent dir-te que el meu comentari no és sobre aquest post sino sobre la imatge del blog que has posat; "...esta ciudad es demasiado pequeña para los dos...".

Simplement dir-te que és BESTIAL!!! Clic vs Pinipon. M'ha molat molt!!

Un Abraçot!!

Sole dijo...

jajaj! l'he tret d'internet..no l'he fet jo, eh??

bestes!

Pasqui dijo...

De totes maneres... Mola!!