Valors, actituds i normes...

7 de desembre de 2009

Valors: actuen com a objectius i referents en la vida. Constitueixen un marc que proporciona sentit, orienta els judicis i les accions i permet prendre decisions.

Actituds
: són predisposicions relatives per a actuar respecte a un objecte, situació, fet, persona o col.lectiu de persones o idees.

Normes: són prescripcions per a actuar d'una manera determinada en situacions específiques.

Un valor molt utilitzat i un clar objectiu dels continguts escolars és el valor de la "llibertat" (d'expressió, d'elecció de religió/orientació sexual, etc). I com que és un valor en el que crec molt (potser massa i tot), crec que tinc un deute amb mi mateixa per dir tot el que pense, sense tenir por a ser jutjada/rebutjada/ridiculitzada/etc.

Últimament reflexione sobre les actituds. Les meues, clar. Perquè trobe que tinc algunes actituds negatives vers algunes situacions o fins i tot algunes persones. No per res personal, simplement note que hi ha alguna cosa dins meu que m'obliga a anar a la contra. Supose que són les conseqüències dels "ultimàtums", que ve a ser la situació en que algú et compromet a tenir que decidir entre "jo o res". Aquesta situació em provoca una actitud realment negativa. Molt negativa.

I la norma que tinc davant aquesta situació és la d'escollir "res". Perquè si em poses en aquest entrebanc em demostres que no eres la persona que realment dius ser. I em resulta bastant fàcil escollir, no tarde ni dos segons en respondre que prefereixo estar a soles que al costat d'algú que m'obliga a deixar de costat la meua feina, les meues amistats (les de veritat), o fins i tot els meus valors, com el de la lliberat.



"...tu vudú ya pincha en hueso..."

No hay comentarios: