Càstig...

16 de gener de 2010

Hui camine per una ciutat i em creue amb gent que no conec, però com que tampoc és una ciutat massa gran, intercanvie salutacions amb persones la cara de les quals em resulta familiar per haver coincidit, potser, en alguna festa diversa típica d'aquesta ciutat. I jo, que sovint evite mesclar-me amb gent amb la que no parles si no portes dos copes al cos, per la incomoditat que es passa al dia següent, em veig fent vida ací, amb aquesta gent que, si deixés de formar part de la meua vida, tampoc ho notaria massa.

Demà, però, estaré allà, en altra ciutat, on segurament estaràs tu i la resta de la gent amb qui si vull fer vida. Però, segurament em saludaràs discretament, perquè l'orgull que portes dins no et deixa perdre les formes. Tindrem una conversació incòmoda sobre la feina i els estudis (d'ací uns anys sobre els estudis dels fills) i m'en tornaré a casa amb la sensació de que m'estàs castigant per alguna cosa.

El que passa és que no es pot castigar si l'altra persona no sap que ha fet.

I, òbviament, no puc demanar perdó si no sé per què em castigues.


2 comentarios:

Josep Lluís dijo...

Hola, Sole!!!
Em podries enllaçar els meus 2 blogs? http://terraverda.blogspot.com, i http://caminisisendes.blogspot.com.
Moltes gràcies. Que passes un bon cap de setmana!!!

Sole dijo...

ja ho he enllaçat, però el de camins i sendes em diu que no podrà mostrar les actualitzacions...no sé perquè...