Darrere la finestra...

27 de gener de 2010

Encara que un nas gelat és símptoma d'humanitat, la plutja i el fred es disfruten més des de casa, amb la manta i la foraca encesa, i si hi ha xocolate amb ametles a prop, encara més. Com una iaia, em veig assomant el nas per la finestra i traent la mà per saber si plou. Ara passa el carter, que no porta res, ara passa el butano, que deixa les dues plenes i s'emporta les dues buides. El camió del supermercat para per descarregar, i l'arrop i tallaetes hui passa de llarg (no es ven al carrer quan fa este oratge).

Al final, em veig observant la vida dels altres des de darrere la finestra, i em pregunte com es veurà la meua des de les finestres de la resta.



"...te conformas con ver el mundo tras el cristal..."

No hay comentarios: