De vegades...

20 de gener de 2010

"...he muerto y he resucitado..."

De vegades oblida moltes coses. Coses que no voldria oblidar. Fets de la vida que van sent substituïts per altres no més importants, però si més recents. I té por d'oblidar coses que no deu oblidar. Però el temps passa. Entre feina i estudis oblida el que tenia i ara no té, i el que té ara que abans no tenia. No tot és blanc o negre. De vegades el gris recomforta. I entre els diveros matisos de gris entre els que es troba, de vegades, només de vegades, parla de l'altre món. Ni tan sols quan la gent li pregunta. Hi ha preguntes que s'han d'esquivar. I el més curiós és que a ella li agrada preguntar, té curiositat, vol saber més i més. Però no li ve de gust que a ella li pregunten. Perquè arriba un punt en que contar sempre el mateix és castigar-se un poquet cada dia.

Ella prefereix viure en altre món. El seu. I escriu perquè el seu psiquiatre interior li ho ha recomanat. El que el seu psiquiatre no sap és que no sempre escriu sobre ella, o que no tot el que escriu és real. Llavors no aconsegueix sortir del cercle en el que ha entrat.

Viure entre dos móns és, per a ella, viure. I només quan els planetes, per alguna casualitat, entren en una alineació determinada, ella parla del món real.


"...ya no persigo sueños rotos..."

1 comentario:

Javi dijo...

"Con mis cenizas un árbol he plantado, su fruto ha dado y desde hoy algo ha empezado."