La fira...

17 de gener de 2010

Les atraccions de la fira l'atrauen. Els colors, les llums, les rodes giratòries, aquell vaixell que munta i baixa, l'olla gegant que pega voltes... En realitat no li agrada muntar a les atraccions, li agrada quedar-se baix i mirar les cares de la gent, i com es despentinen. Pega la volta a tota la fira, disfruta de l'olor del coto-en-pèl dolç, les panotxes rostides, les castanyes, i la castanyera que trau baho per la boca quan parla, mentre es frega les mans. A la dreta un home intenta treure d'una màquina un ninotet al seu fill, a l'esquerra tres xics fan punteria a la tómbola.

Els cotxes de xoque, les motos dels xiquets, les papeletes de la tómbola al piso... Disfruta tant que, com sempre, camina unes passes per davant, evitant conversar. Perquè la conversa la desconcentra, i fa que perda detalls que no vol perdre. I entre gent, llums i atraccions, una màquina que no havia vist enlloc. Els amics s'acosten i, com en aquella pel.lícula de Tom Hanks, tots fiquen una moneda. El mecanisme és ben senzill: una moneda, fiques la mà i la màquina et diu qui eres i quin serà el teu futur.

Sempre ha sigut escèptica en totes aquestes coses, però també hi participa. Només cinc minuts i un paperet ix per la ranura. Llig amb atenció tot el que aquella màquina diu que el futur li espera, sense fer massa cas, ni sorprendre's massa. I allà baix, en lletra xicoteta, al final de la fulla, aquella frase que li remou els budells.


"...siempre has tenido la sensación de que te falta algo..."

No hay comentarios: