La guerra...

30 de gener de 2010

No sap si es coneix massa, o massa poc. Precisament perquè les coses a les que pensava que no tindria por, ara l'aterren. Amaga acuradament els punts dèbils en caixes fortes amb doble forrellat. Però sempre hi ha qui troba la combinació i s'enfila. I no sap si té més por d'ella o de qui s'enfila. Sap i coneix per experiència que qui aconsegueix penetrar eixa barrera acaba per trepitjar tot allò que puga quedar en peu (que és poc). I per això acaba sempre amagant la part a la que li pega la sombra, perquè ja se sap que qui coneix els punts dèbils (i els forts) acaba sent qui guaya la batalla.

Diuen que qui declara la guerra al món té les de perdre. No se si per quantitat o per grandària. Però ella no ha acabat, i per això surt de casa amb el casc i l'escut, i només quan senta que no li queden bales ni aigua en la cantimplora, es deixarà matar.

De moment, es camufla entre els qui van i venen, eludint la realitat, imaginant mons imaginaris. I quan algú fica el primer número de la combinació, treu tota la belicositat que va guardant.

Més per por que per necessitat de guanyar.


No hay comentarios: