Rutines...

25 de gener de 2010

És difícil no tenir una rutina, perquè encara que no es tinga ni feina ni treball, sempre hi ha alguna cosa que fem tots els dies més o menys a la mateixa hora. A mi m'agraden les rutines en la seua justa mesura, i sempre dins de la meua inestabilitat antiestàtica. És com allò de: dins del meu desordre, sé on tinc les coses. Per a mi és més o menys el mateix. Hi havia una cançó que deia: "...los domingos me suelo jurar que cambiaré de vida...", però al final no es canvia de vida, simplement canviem d'hàbits.

Ara em pregunte quina classe de rutina portem, d'on ha sorgit, o si més bé ens l'hem inventat. La veritat és que aquest hàbit de mirar-nos de reüll, encara que dessolador, perquè els ulls no arriben on arriba la vista, és addictiu.

I aleshores entre, novament, en aquella rutina de saber que estem, sense saber exacament on.

No hay comentarios: